AVUI PARLO DE COSES DE CASA !!!

Sovint, quan faig un escrit, peco d'arrogància o de prepotència perquè suposo que les coses de les quals opino són tal com les veig jo. Els qui em llegiu i em coneixeu sabeu però que parlo des de la meva perspectiva, equivocada o no, sabeu que respecto la resta d'opinions i sabeu que quan veig clar que m'equivoco rectifico i demano disculpes. Es preguntareu perquè faig aquesta intro. Doncs té un motiu i per a mi molt important. Aquesta vegada vull parlar del tarannà d'un poble, del meu poble. Els Guiamets és per a mi el poble més bonic de tots els que he conegut, potser el poble no és l'harmònic que caldria (mai ens hem preocupat de seguir unes normes urbanístiques basades en l'harmonia i l'equilibri) però el seu entorn meravellós supleix amb escreix la manca de bellesa urbanística. La gent dels Guiamets som acollidors, afables i solidaris(malgrat que l'Espinàs en la seva visita va sentenciar que per a dinar als Guiamets es necessitava una recomanació, ara no li passaria que tenim 2 locals per a fer menjars). I podria dir-vos mils de coses bones del meu poble i la seva gent. De fet, sempre he tingut clar, que hi vaig néixer i també m'hi vull morir (oportunitats per a viure en altres llocs les he tingudes i les tinc). El porto al cor i aquí estic.

Però d'un temps ençà em sorprenc d'algunes actituds i comentaris. Com sabeu la senyora Neus Català és filla del poble i ara torna a ser guiametana, fet que ens hauria d'omplir de joia a tots els vilatans. Una persona que va marxar del poble(no hi ha cap família que no tinguin persones que no s'hagin hagut d'anar a buscar la vida fora vila) i que no va poder tornar fins gairebé quan es va morir el Generalísimo(por obra y gracia de Dios, toma la humilitat!) mentre tan la seva lluita en contra de les injustícies, el feixisme i la desigualtat la va portar a viure una de les experiències que mai ningú voldríem ni al pitjor dels enemics....no cal que us expliqui res que ja sabeu ( i més si heu llegit “Un cel de plom” del qual per cert em sento gratament satisfeta perquè anomena a la seva tia- meva padrina Providència que em va fer de besàvia- com a persona d'una grandiositat i bondat immesurables, cosa de la qual en dono fe, la meva mare també es deia Providència per ella). Afortunadament té el reconeixement a nivell internacional com a persona que ha lluitat en contra de tot el que he dit i a favor de la dignitat humana. Els Guiamets ha decidit posar-li el seu nom a un carrer (genial, ja fèiem tard). Doncs aquest fet tan lloable, just i merescut ha despertat comentaris de tot tipus que m'han deixat esgarrifada, parada, sorpresa ,decepcionada, trista....no sé quins adjectius més escriure. Comentaris com: que ha fet la Neus pels Guiamets per a posar-li el nom a un carrer?

Suposo que qui m'estigui llegint es quedarà tan estranyat com jo. Com és possible que hi hagi algú(més de 10, sentits per les meves orelles) que digui això. Em sap greu si s'enfaden però ho havia d'escriure.

Com és possible que aquestes persones no s'hagin plantejat mai que coi van fotre sant Lluís bisbe i sant Fèlix, ja no per Guiamets sinó pel món, i són el nom de dos dels carrers més cèntrics del poble.

Quan no tan sols la Neus sinó tots els guiametans ens mereixeríem que l'avinguda de la carretera es digués el seu nom perquè el carrer més habitat, llarg i transitat del nostre poble ens recordés cada dia als qui hi vivim i als qui hi passen que som un poble compromès amb la justícia i la dignitat humana i quan convé ens arromanguem i anem a cridar pels nostres drets i els dels nostres fills.Això és el que penso i sento.... i he de dir-ho.

I recordar a tots els qui hem llegiu, que aquesta senyorassa hauria de ser un exemple a seguir perquè tal com vénen els temps els amos ens tornaran a sotmetre i a animalitzar tan com els convingui...i més si romanem callats i posem en dubte la valentia dels pocs que tenen les coses clares i no tenen por de plantar cara abans no ens xafin el poc que ens quedi....la nostra DIGNITAT.