Han estat tants els sopars i tantes les converses que es fa difícil compaginar la feina i els escrits. Des del primer escrit fins avui han passat 7 mesos...en aquest temps la cosa s'ha enredat o s'ha aclarit segons com es miri. Enredat perquè el nombre de persones que han passat a una situació de pobresa ha augmentat però aclarit perquè ara ja sembla que ens comencem a adonar de la magnitut del problema.

El món és limitat els recursos també. Som massa gent per a gaudir tots de llum a dojo, aigua calenta a dojo, carburants a dojo. Sembla que portem una bena als ulls i no veiem més enllà. Qui controla tots aquests béns no renovables només són 4 i amb aquest béns s'han permès de fer-se un patrimoni particular que no volen perdre.

Fins ara menys d'un 10% de la població gaudíem d'aquests privilegis. Teníem un món a mida de i per a nosaltres. Los amos del món jugaven a fer-se rics en aquests nuclis de gent (la gent del nord: deslliurada i feliç) ens posaven fàbriques per a que fabriquéssim el que després compraríem....fins que vam arribar a un equilibri que era garantir-nos a totes i tots una sanitat, una educació i uns serveis socials per a compensar els seus guanys i els nostres esforços. La gent del nord va evolucionar, va deixar de tenir fills entenen que era insostenible tanta gent per al sistema. Els amos ràpidament van portar reserves del sud, més barates de mantenir (Llegiu la directiva bolkenstein). Els del nord ens vam fer vells i les despeses dels amos es van disparar. Los amos van decidir globalitzar el món així podien posar les fàbriques que aquí no eren tan productives a llocs on si ho fossin o inclús posar les fàbriques aquí prohibides (com ara la Uralyta) a llocs on no hagués cap normativa que ho regulés....els d'aquí ens hem quedat amb totes les reserves del sud que ens van portar els amos i sense les cadenes de producció que ens permetien gaudir de tot i més i assegurar-nos un benestar....i vet aquí un gos i vet aquí un gat....i el conte...s'ha acabat ?...doncs no, ara arriba la part més fotuda...i de difícil solució.

En primer lloc els del sud ( ue fins ara els ignoraven i ara sembla que ens molesten) tenen tot el dret de gaudir de tot el que fins ara gaudíem nosaltres i aquests països emergents en definitiva és el que estan fent... (però fins quan?) i ni es plantejaran la possibilitat de que els passarà el mateix que a nosaltres. En segon lloc, els del nord amb tanta comoditat i tan benestar ens hem oblidat de pensar (tret de futbol, Gran hermano i Belen Esteban...aquí a la península però als altres paísos tenen els seus) i en tercer lloc com que estem en un Estat de Dret hem permès que s'articulessin un seguit de Lleis prohibitives que ens fa difícil agrupar-nos i dirigir un moviment contrari als amos.

En definitiva ara queda clar qui mana. Estan amagats sota les sigles del FMI, tots els governs estan captius del seu poder (tot i que els governs són la representació d'un poble). Totes les Lleis van dirigides a la seva protecció no a la nostra.

I nosaltres, els vasalls, estem massa dividits i adormilats encara per a dirigir un moviment alternatiu. El moviment mal anomenat d'antiglobalització (perquè defensava la globalització dels drets no només del capital) sembla que està inoperant (molts dels seus líders han passat a formar part dels actuals governs d'arreu del món)..en fi, el panorama està malament.

Però no vull donar un missatge de desànim tot el contrari, vull contribuir a obrir els ulls de molta gent per a començar a fer petits passos en allò que se'ns vagi ocorrent per a preparar-nos a fer el canvi i a agafar el poder que és nostre i no d'ells.

Ara mentre tan podem tornar a escoltar totes les cançons de protesta de fa més 30 anys a veure si ens donen alguna idea per on hem de començar. Aquí us deixo al NO de Raimon.

http://www.youtube.com/watch?v=ioUTBL3dlnw