dijous, 21 de maig del 2015

UN ADÉU A LA NOSTRA BLANQUETA.

Era blanca. Barreja de gata milraces i persa. Fins no fa gaire era la reina de la nit. Corria teulades i terrats, patis i carrers. Sovint algun veí em comentava que l'havia vist en algun teulat. Alguna vegada havia marxat de casa i al cap d'una setmana havia tornat com un guerrer ple de ferides.

Aquests darrers mesos no es bellugava gaire de casa. Tenia més de 16 anys i ja l'havíem hagut de portar algun dia al veterinari. Dormia gairebé tot el dia i alguna nit encara miolava perquè li obríssim la porta i se n'anava al carrer a fer de les seves. Tenia un parell de gats que la rondaven i ens feia gràcia perquè ja feia molts anys que l'havíem esterilitzat i encara jugava amb els gats i es deixava muntar. Se'ls veia amics perquè l'esperaven i marxaven bancals avall.

 Ens la van portar un dia de Tarragona, l'anomenaven Dama. Nosaltres la vam batejar de nou i la cridàvem Blanqueta, ens semblava un nom massa nobiliari i nosaltres sempre hem sigut republicans. Era feréstega i carinyosa, llesta i juganera .La trobarem a faltar: ha estat un membre més de la nostra família. Ha viscut i compartit amb nosaltres les alegries i les tristors, els dols i les festes.
L'hem trobat morta al mig de la carretera, sense cap signe de violència, semblava dormint. Ha mort al lloc preferit, al mig del carrer, i amb la postura que més còmoda semblava que es trobés. Una veïna ens ha vingut a buscar (tot el poble la coneixia). L’enterrarem a l’hort i així sempre la tindrem aprop.

 
Suposo que no ens tornarem a veure més Blanqueta. Gràcies per haver compartit amb nosaltres aquest camí i felicitats d'haver pogut viure en un entorn tan bonic com el nostre amb tanta llibertat com si haguessis estat salvatge. I amb tot l'amor, el nostre, que ja saps que tenies.

dissabte, 16 de maig del 2015

DE PART DELS BONS...

Fa temps que no escric al blog. No perquè no hi hagin motius sinó perquè n'hi han tantes de coses per denunciar, publicitar, escorcollar, esbrinar -i tots els verbs que se us ocorrin- per tal que per fi regni la transparència, l'honestedat i la coherència, que no sé per on començar i m'inhibeixo...és com qui veu un femer caramullat i només disposa d'un petit rasclet per anar treien la merda: la magnitud el paralitza.
Avui al facebook he vist la propaganda del diari Ara i Basses anunciant que el proper diumenge 17 de maig donaran l'engaxatina de la dita d'Ovidi Montllor:
-”Hi ha gent que no li agrade que es parle, s'escriga o pense en català. Són la mateixa gent que no li agrade que es parle, s'escriga o es pense”-
Aquesta iniciativa en el moment que estem seria lloable però em diràs que fa pudor. A mi em tufa i crec que l'Ovidi no es sentiria gaire satisfet que la utilitzessin. Darrera d'això s'hi amaga una voluntat electoral de girar els vots de la dreta catalana i dels qui - precisament- no pensen, cap a CiU o la seva filial (que ho és encara que no ho vulgui reconèixer). I dic això perquè la campanya la paguen La Caixa i FactorEnergia. Des de quan als bancs els interessa que pensem. I a les comercialitzadores privades, d'una energia que hauria de ser pública perquè s'extrau d'un be comú. De veritat els hi interessa que pensem? Si penséssim no hi hauria motiu per posar aquest anunci i si penséssim no deixaríem que ens fessin pagar el deute privat dels bancs i s'emportessin els rendiments dels béns públics. Quina barra.
Ara un altre cop volen pensar per nosaltres. Ens volen fer creure que ens mobilitzem enganxant una pegatina, per cert horrorosa, que paguen ells que són els bons.Doncs que la reparteixin amb les preferents o amb els rebuts de la llum l'enganxina. O millor que ens tornin aquests diners que ja decidirem com i quan pensar.
Prou d'hipocresia. Com també deia l'Ovidi. De part dels bons fins a la mort. I l'enganxina que se la fotin....