La
Salut el Negoci de la vida és un documental de SICOM
(SICOM,
Solidaritat i Comunicació,és
una associació sense ànim de lucre fundada l’any 1995, dedicada a
fomentar el periodisme responsable, crític i independent però no
neutral; fer emergir informacions que dels poders volen ocultar,
manipular o tergiversar, treballar en favor de la transparència,
fomentar el debat democràtic i el pensament crític sobre els temes
que (pre) ocupen la ciutadania i reflexionar sobre aquelles qüestions
que determinaran el futur de tots plegats.
La
seva tasca basada en la sensibilització i activisme social, té
un component audiovisual bàsic: SICOM
TV.)
Podeu
entrar a la seva pàgina web i veure els documentals sobre la
corrupció i el desmantellament de la cosa pública:
http://sicom.cat/cat/
En
el passi d'aquest documental a Tarragona a l'antiga Audiència, en la
qual vaig tenir el plaer de compartir Taula Rodona amb Pep Cabayol,
director del documental i membre actiu de SICOM es va fer una
denúncia pública de la política discriminatòria i absurda que
practica la Generalitat amb les famílies pobres. Les famílies
pobres que van a demanar ajut a Benestar Social són amenaçades amb
prendre'ls-hi els fills menors (i no és una amenaça perquè en
molts casos els hi prenen). Sembla ser que hi han més de 100 nens
que els han pres de les seves famílies per raons de pobresa (al
documental en surten casos). Aquests nens que són arrancats de les
seves famílies entren als CAI (Centre d'acolliment infantil) i per
cada nen i dia la Generalitat paga(tots paguem) de 100 a 150 euros.
Se n'adoneu de la barbaritat? Un nen en un centre d'acollida ens
costa als ciutadans més de 3000 euros mensuals. Les famílies que
van a demanar ajut amb la meitat del que paguem per un nen al CAI
se'n sortirien. Que estem fem? Qui ho ha d'aturar això?.
Algun
Ajuntament de l'àrea metropolitana ha aprovat en un Ple que no es
separaria cap nen de la seva família per motius de pobresa. D'una
forma u altra és un document on es fa visible la realitat del que
està passant.
Aquí,
un altre cop, crec que és a nivell individual que hem d'actuar. Com
pot un treballador de Benestar Social acatar una norma així (norma
que per altra banda no està regulada per escrit). Per què no
desobeeixen i denuncien aquestes situacions en lloc de fomentar-les i
produir-les?.
Només
volia que ho sabéssiu i d'una forma o altra, aturar el que hem
sembla una de les barbaritats més grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada