Dret a decidir, què?

Arriba un moment que t'atipes de tanta indecència, tanta injustícia, tan lladronici i tanta poca vergonya. És tanta la indignació que em produeix el que està passant que no sé si arremetre envers els més de 5000 càrrecs entre polítics i homes de confiança o entre els milions que es deixen prendre tot el que els nostres avis van aconseguir amb sang, suor i llàgrimes.

Fa dos anys que només sento bestieses a favor o en contra del dret a decidir. Mentre nosaltres ens perdem en llargues i estèrils xerrades sobre el tema alguns(molt pocs) ho estan decidint tot. Perquè el DRET A DECIDIR l'hem d'exercir tots nosaltres i l'hem d'exigir perquè els drets no es pidolen es prenen.

El que m'ha quedat clar és quins polítics estan, al menys de boca, a favor del dret a decidir i quins no. Fins ara els únics que m'han demostrat que estan a favor del dret a decidir són els que estan al Parlament en nom de les CUPs. Perquè el Dret a Decidir no és només aquell que té un poble respecte on posar les seves fronteres sinó el Dret a decidir com volem els bancs, com volem que sigui la sanitat, com volem que sigui l'educació, com volem que siguin els serveis públics, qui volem que gestioni els recursos naturals(no oblidem que l'aigua, el vent, el petroli, la fusta,... el planeta és de tots).

I tot just ahir, em vaig assabentar que l'antiga Caixa Tarragona (que era pública) després de passar a ser Catalunya Caixa(mentre tots nosaltres pagàvem milions als desgraciats que van esfondrar la cosa nostra, entre ells al Narcís Serra) i després, per acord dels psicòpates passà a ser BancCaixa....finalment és BBV. Osti tu, a mi ningú em va preguntar mai on posaven els 4 xavos que em pensava que eren meus. Això també és Dret a Decidir. Segurament em direu canvia de Caixa i probablement tingueu raó. Però també hauré de canviar de sistema sanitari, de sistema educatiu, d'empresa de trens, d'empresa de llum, de Registre Civil(que també serà privat), de moment de companyia d'aigua no cal perquè és de l'ajuntament....i així una llarga llista de serveis.

Per tan, abans de decidir quin estat-banc em robarà, m'esclavitzarà i em martiritzarà fins a la mort vull decidir quin tipus d'estat vull. I ho dic jo, que la primera cançó que vaig cantar va ser No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat. Volem, volem,volem, volem la independència....i el final el canviaria per: Fotre fora el capital.

Encara no n'hi ha prou per saltar de la línia de confort(que malgrat el nom només ens porta desgràcies) a la línia de la llibertat, l'evolució i la maduresa humana ?