divendres, 10 de maig del 2013

Sanitaris:INSUBMISSIÓ


Sembla ser que ja són vàries les persones que han mort a l'Estat Espanyol a conseqüència de les retallades. Alguns d'ells, pel que hem pogut llegir al medis de comunicació alternatius, ha estat per no poder pagar la visita (el cas de la boliviana sense papers a València que denúncia la pàgina web de Derechos sociales). I ho veig greu, molt greu.

Greu perquè el culpable no és EL SISTEMA, és la persona que com a mercenari del sistema, no ha atès com ens marca el codi deontològic. Quan passen coses d'aquestes cal practicar la insubmissió.

Fins no fa gaire molts ginecòlegs practicaven la insubmissió perquè creien que l'avortament era un assassinat (la Llei permetia l'avortament en casos i el sistema públic de salut tenia que practicar-lo) i no els passava res. Eren valents de desobeïr les Lleis però malgrat tot, ho feien. Ara em pregunto on és aquest valentia? On és el civisme? On és la humanitat?

En endavant això serà més freqüent encara. A més dels emigrants sense papers també tindrem als aturats que no tenen l'ajuda, als majors de 26 que no hagin treballat i així un seguit de persones que aniran quedant excloses del sistema sanitari públic que paguem entre els pocs que treballem.

Aquí no hi ha Llei que valgui, aquí només hi han persones i vides que són valuoses. Penso practicar la insubmissió i recomano a tots aquells que hagin escollit estudiar i treballar en alguna professió sanitària que facin el mateix. Ens van ensenyar a ajudar i a tenir cura de les persones, no al contrari.

Si tots fem el mateix, la Llei s'haurà de canviar perquè les Lleis han de reflectir la voluntat d'un poble i no la dels que governen.

2 comentaris:

  1. Estem en uns temps de molt dolor,de molta incomprensió. Només coneixem la pau mitjançant les guerres. Només coneixem l'amor experimentant l'odi. Ens cal molt més nivell de conciència perquè el Món canvïi.
    Les lleis no tenen perquè ser justes.
    Això no canviarà si nosaltres individualment no canviem.
    Quan un país no creu en el màxim dret que és la vida és alguna cosa està fallant de debó.
    Moltes vegades és més important un gos que una persona. I hi ha moltes persones que s'estimen més al gos que la persona que està al costat comprant el pa de cada dia.
    Deixem ja d'una vegada de mirar-nos continuament el melic.
    Deixem ja de donar corda al sistema! És un problema cel·lular, és un problema d'ADN, però hem de ser conscients d'això per canviar la realitat.
    Fem la r-evolució ja!
    Si cada dia tenim els mateixos pensaments i fem el mateix, això no canvia. Creem una altra nova realitat i crearem el futur que volem!
    Benc cordialment
    Carles

    ResponElimina
  2. Ben cert Carles. per on hem de començar ?

    ResponElimina