EMATSA: Tolerància zero

Casualment, vaig arribar a l'edifici que EMATSA té a St. Pere i St. Pau. Em vaig quedar contemplant una obra megalòmana pròpia dels estats autoritaris i les dictadures. En front vaig contemplar l'austeritat i la precarietat de La Muntanyeta. Em va sorprendre tant el contrast que no he pogut per menys de documentar-me sobre els dos edificis. A la següent fotografia podem apreciar a l'esquerra La Muntanyeta i a la dreta EMATSA.

La Muntanyeta és un centre de dia i al mateix temps residència de persones amb paràlisi cerebral i d'altres minusvàlues. Es va construir amb l'aportació de famílies amb persones amb aquest problema. Amb el temps la Generalitat de Catalunya va fer-hi aportacions. Ara, amb les retallades també se l' ha retallat i ha calgut que les famílies facin aportacions extraordinàries. El voluntariat és essencial, massa sovint, perquè es facin activitats i qui ho coneix em diu que és meravellós veure amb quina estima, afecte i alegria hi participen les famílies. (Fotografia: a l'esquerra EMATSA i a la dreta La Muntanyeta)

 

L'edifici d'EMATSA construït en el lloc més elevat, enfront gairebé de la Muntanyeta, està finançat amb els diners que totes les tarragonines i tarragonins paguen per l'Ús de l'aigua. Damunt una immensa muntanya de ciment s'eleva una torre de fusta i vidre que, segons refereixen els qui hi treballen, la despesa en aire condicionat per a refrigerar-lo a l'estiu i escalfar-lo a l'hivern és insostenible. Molt probablement els menys afavorits de La Muntanyeta no disposen de la mateixa temperatura.

Ara fa uns dies, he trobat en un recull de premsa, que la química DOW va fer una donació de gespa a la Muntanyeta. No és massa superfície comparat amb tot l'encatifat de gespa que hi ha al voltant del Mausoleu de l'Ematsa. Suposo que seria insostenible per l'economia de les famílies mantenir la mateixa superfície que la que estan pagant totes les tarragonines i tarragonins. A més que sembla incoherent que una empresa d'aigua malbarati aquest recurs d'aquesta manera.

Em fa mal l'ànima de veure aquest disbarat. I més encara de veure que la ciutat de Tarragona permet que amb els seus diners es facin aquests edificis faraònics mostrant tota la seva luxúria davant un centre on hi tenen cabuda els més febles i on cada dia de l'any les famílies que hi acudeixen han de tancar els ulls, suposo per a no indignar-se davant tanta sobèrbia.

Tarragonins i Tarragonines amb els diners que us roben, per l’ús d'un aigua que és de tots, estan fent aquests despropòsits. En tot cas els diners que es recapten del poble han de tornar al poble i més a la part més feble. Això si, d'aquí uns segles a l'arqueologia de Tarragona s'inclourà un edifici, símbol de la injustícia social que tots i totes hem permès. No hem de dir res, un altre cop?