No para de ploure, suau i dolçament.
Altres dies m'haguera alegrat de sentir la melodia de la pluja. Avui,
la sento com un lament profund i trist. No sé si són les llàgrimes
del meu cor o les llàgrimes de la terra que plora ,com jo, de ràbia
que les persones siguin tan primitives i que encara no comprenguin el
valor de la vida, de la justícia, de la llibertat i de l'amor.
Aquesta setmana mataran, sense pietat,
a 7 joves a l'Aràbia Saudí.
Aquests joves van ser torturats per a
que confessessin. En el seu judici no hi va haver ni testimonis, ni
advocat defensor ni justícia. Només el Jutge, en nom de l'Estat, i
ells. Els acusen d'haver robat a diverses joeieries fa 3 anys. Sis
seran decapitats amb espasa i un serà penjat a la creu per a escarni
públic. No executen la sentència fins ara perquè eren menors
d'edat.
Injust. I no només això sinó que,
qui l'assassina està cometen el pitjor crim dels que es puguin
imputar.
El govern d'Aràbia Saudí no és
exemple d'honestitat i democràcia. Un govern elegit pels magnats del
petroli, que el que volen és pau i submissió a tots els territoris
on hi tenen plantes d'extracció. Governs comprats per a silenciar a
tot un poble (de fet no massa diferent del que nosaltres tenim aquí).
Aquests joves, qui sap si van robar mai res o simplement els deien
prou de furts: torneu-nos el petroli, la dignitat i la llibertat.
Aquest govern mercenari, no tan sols esclavitza al poble sinó que a
més a més, tanca les portes a la resta del món, per evitar
despertar-los. Sempre, és clar, en nom de Déu (no massa diferent del
que tenim nosaltres aquí).
Aquí tenim problemes, molts problemes
però ,encara, la nostra vida queda garantida d'aquests assassinats.
Ens ha costat molts anys de lluita, molta gent perduda pel camí,
molts patiments i molta ràbia per arribar a on som. Però a la terra, hi
convivim tots, no podem permetre aquestes desigualtats perquè vol
dir que encara no els hem guanyat la guerra.
El brancal d'aquí o allí és molt
baix, no costa gens travessar-lo. Entre tots hem de decidir on volem
estar i com volem viure. I hem de començar a tenir clar, que tots els
que estem a baix, com aquest 7 joves que demà ens mataran, no hem de
permetre mai que ens manin els que estan dalt. Si ho fan a uns, ens ho
fan a tots.
Nois perdoneu-nos que no haguem fet tot
el que haguéssim pogut. Ara l'únic que podem fer és recuperar
el dret inalienable a la vida.
En Salvador Puig Antich va passar pel mateix i hores d'ara encara no s'ha fet cap pas per reconèixer la farsa del judici. No estem tant lluny.
ResponEliminaQuan un país necessita la pena de mort per posar ordre, és perquè té una autoestima i un autoconcepte congelat. Prefereix castigar que educar. No té més humanitat qui té més poder, sinó qui estima més.
ResponEliminaCarles