BUI-PONI

Ahir al matí em despertava mentre deien que els farcits de la casa Buitoni contenien un 2 % de carn de cavall. En un primer moment em va sorprendre i vaig pensar: bé, no és tan tractada com la de vedella i és més saludable, a més porta més ferro i menys greix. No vaig reaccionar fins que un bon amic em va comentar: - que fort no saber el que mengem!

Un cop vaig adonar-me'n de la magnitud de la cosa, vaig començar a pensar en tot el tema de l'alimentació.

M'he documentat sobre la casa Buitoni: una modesta empresa familiar que acaba éssent comprada per la Netslé. Tot el que originàriament es feia a la petita empresa, la casa Netslé ho externalitza i ho acaba fent qualsevol empresa italiana o no, europea o no, que ofereixi els preus més baixos. Empresa que a més, quan deixi de treballar per la Nestlè low-cost, haurà de tancar. El resultat de l'augment de rendibilitat per a una gran empresa acaba sent el tancament de petites empreses i el descontrol total de la cadena de producció alimentària que hauria de ser sagrada.

Reprenent el tema de l'estafa (ens han donat cavall per vedella) he arribat a 2 grans conclusions:

1.- Aquest fet és un atemptat directe contra la llibertat de les persones que creient que triem el que mengem resulta que ni ho sabem, ni ho decidim. Ja em sembla prou gros que al segle 21 encara no disposem de la total llibertat d'elecció d'allò que ha de formar part del nostre cos.

2.-Quan es fa un anàlisi dels productes alimentaris només es busquen una sèrie de paràmetres. Evidenment que si no busquem ,posem per cas pollastre, no el trobarem. Cada substància té els seus controls específics. Per la qual cosa en aquests moments poso en dubte qualsevol producte de la casa Nestlé des de la seva gama d'alimentació infantil fins els seus exquisits bombons. Perquè entenc que no controla les empreses externalitzades que té arreu del món (si no controla les que té a Alemanya o França, que és d'on aquesta vegada ha sortit el producte, com ha de controlar les que són més lluny) Per deducció ja començo a dubtar de qualsevol multinacional que gestioni productes alimentaris on les cadenes de producció acostumen a ser empreses externes que ofereixen un abaratiment dels costos. I els nostres governants ni tenen la capacitat, ni potser la volen, de garantir-nos que tots els aliments al mercat no només compleixin la norma de comestibilitat sinó que siguin transparents per aquell qui els ha de consumir.

Davant tot això, un dia que prometia ser tranquil i feliç, es va convertir en un dia on el meu cap només barrinava que carai he de menjar que em garanteixi el que menjo i amb les condicions que ho menjo. La resposta va ser fàcil: menjar productes del costat de casa, d'empreses del costat de casa i defugir, en la mesura que em permeti el mercat, de grans multinacionals.

Això ja ho sabia però em faltava la xispa que em transformés el coneixement amb motiu de canvi d'actitud. Per tot això dono gràcies a la Nestlé per la seva gran aportació a la meva vida.