Barack Obama, el Caracalla contemporani

Aquesta setmana passada va ser notícia el pacte entre demòcrates i republicans per tal d'iniciar la reforma migratòria de Barak Obama. Pretenen legalitzar a més d'11 milions de sense papers.

Fa fredar veure que hi hagi aquesta quantitat de gent sense cap dret (i encara més, pensar que això és la punta d'un iceberg). Qui pot negar a qualsevol ésser viu que neix en aquest planeta, el dret a caminar lliurement per on li plagui? Tots sabem que ningú té aquest poder. Per què ho acceptem? Per què cedim el nostre poder?

Estats Units no és una excepció, és la norma entre tots els estats. De fet els romans, ja tenien aquesta norma. I cada cop que invadien un territori se'ls generava un problema: cada vegada hi havia menys ciutadants romans i més de la resta, sense drets, extremadament car de controlar. Quan l'emperador Caracalla promulga el seu famós edicte, fa 1.900 anys, pel qual dóna la ciutadania romana a tots els provincians lliures (que no eren ciutadants de ple dret, com els emigrants d'ara), la pretensió no és la justícia social sinó la possibilitat d'augmentar les recaptacions per tal de continuar mantenint un exèrcit que li donés més poder.

He estat llegint els punts bàsics per a la consecució de la ciutadania americana, es pot resumir en un: qui tingui diners i pagui, la tindrà. Tot em fa pensar que la raó és la mateixa. En gairebé 2000 anys no hem sabut evolucionar com a persones i això es tradueix en la no evolució de la societat (quan parlo de l'evolució, parlo de l'evolució de consciència com a ésser viu). Continuem fent el mateix error. I el Barak Obama és el Caracalla del nostre temps.

Serà difícil que puguem veure un canvi de mentalitat en aquest aspecte i crec que 2000 anys d'història avalen la meva tesi. Cadascú de nosaltres ens hem de plantejar seriosament la lletra de la cançó del Victor Jara, A desalambrar !!!!

Yo pregunto a los presentes
si no se han puesto a pensar
que esta tierra es de nosotros
y no del que tenga más.

Yo pregunto si en la tierra
nunca habrá pensado usted
que si las manos son nuestras
es nuestro lo que nos den.
A desalambrar, a desalambrar!
que la tierra es nuestra,
es tuya y de aquel,
de Pedro y María, de Juan y José.

Si molesto con mi canto
a alguien que no quiera oir
le aseguro que es un gringo
o un dueño de este país.

A desalambrar, a desalambrar!
que la tierra es nuestra,
es tuya y de aquel,
de Pedro y María, de Juan y José.

Si ens plantegem això seriosament, començant a creure i a exercir de sers humans lliures, deixarem de tenir aquest problema perquè qualsevol acord entre pobles incorporarà de forma natural i convençuda el dret inalienable de passejar lliurement per aquest món.