RES A DIR?

Avui m'atreviré. Probablement a molts dels meus coneguts els molestarà el que vaig a escriure però ha arribat el moment de posar les cartes damunt la taula i jugar net. Estic satisfeta amb tots els companys de Madrid que han estat capaços d'unir-se, fer pinya i fins hi tot dimitir dels càrrecs  aquells que estan a favor d'una sanitat pública i de qualitat. 

Si aquí Catalunya a l'any 2007 ens haguéssim plantat quan es va publicar la Llei que feia de l'ICS, en aquell moment un organisme autònom dins l'administració amb total control públic (si no es feia és perquè vivíem tots massa feliços) a empresa pública, amb un Consell de direcció nomenat per polítics i per als polítics, això no hagués arribat a l'extrem de corrupció i desmantellament que tenim ara ( en alguns casos irrecuperable).

Com es va poder permetre ? Com es va poder desenvolupar ? En aquell moment manava el tripartit. A la conselleria de salut hi havia la Marina Geli però al cap del departament de salut hi van anar passant el Carles Manté (ara ja sabem dels seus negocis), el Josep Prat  imputat en diversos afers) i finalment el Josep Ma. Sabaté (que pel que em consta tot i que prové del grup SAGESSA, no té cap negoci ni cap fortuna espectacular) suposo que era per a no deixar pistes. Està clar com aquests homes, que al mateix temps formaven part de la sanitat privada de Catalunya, van anar construint tot l'entrellat a la cosa pública per a que finalment els canals acabessin a les butxaques del privat.

Tot això era a la part de dalt però amb tota seguretat s'hagués quedat amb un malèfic projecte si la gent de baix haguessin actuat amb honestedat, coherència i ètica.

Comencem per la creació del consell de direcció de l'ICS,en la seva constitució hi caben els sindicats majoritaris dins tots els sectors ( UGT i CCOO ), dircctors de diversos centres de salut i diversos alcaldes. Tots ells assabentats del que s'estava preparant. També he de dir que mai vam aconseguir que ens donessin les actes de les reunions on es podien llegir les intencions. Aquí crec que cadascú dels afiliats a aquests sindicats és còmplice del que fan els seus representants, val a dir que no només els afiliats sinó els seus votants ( he de recordar que la UGT a les eleccions darreres, ja formant part del Consell de direcció, van augmentar la seva representació a l'ICS). Respecte als alcaldes vull recordar que l'alcalde d'Amposta també formava part d'aquest Consell i el van votar malgrat que el seu hospital de referència, Verge de la Cinta, és dels més afectats per les retallades i tancaments de serveis. Finalment el president d'aquest Consell va ser Josep Prat...i no va ser cap dels membres del Consell de direcció qui va denunciar la incompatibilitat, tot i que ho sabien.

Continuem amb els que hi treballem. Sabut és de tothom la duplicitat de molt personal sanitari públic que treballa a la privada, sobre tot personal facultatiu i per a facilitar-ho la Geli va decretar al respecte (modificació de la Llei d'incompatibilitats). Si tot aquest personal, que en molts casos deriva gent de la pública a la privada (sobre tot casos econòmicament rendibles) actués amb coherència i solidaritat la privada no podria sostenir-se. No hauríem de permetre de cap de les maneres que el personal que treballa a la pública pugui fer-ho a la privada-que sigui legal no vol dir que sigui ni correcte ni ètic. No es pot concebir que hi hagin 2 anys de llista d'espera per a intervencions de cataractes al sistema públic i que el mateix professional faci aquesta intervenció en menys d'un mes a lo privat. No té res a dir aquest professional ? Si complís el seu horari a la pública i plegués a l'hora que li toca (les 5 de la tarda) no podria anar a beneficiar a les mútues perjudicant als usuaris.

Totes aquestes agressions a la cosa sanitària pública no haguessin estat possibles sense la col.laboració de milers de treballadors/es. Des de fa 5 anys que són més potentes i descarades, no he vist una dimissió en massa dels directius, no dels de dalt sinó dels intermitjos, aquells que quan canvia el govern salten i es queden treballant a baix. Ni tampoc una protesta activa per part de la resta de treballador/es.

He pogut veure les reclamacions dels usuaris que haurien hagut de ser milers en cada centre sanitari, al departament de salut....i no cal que us digui que són poques i més dirigides al personal per un tracte no correcte que pel mal funcionament del sistema.

En fi que cadascú faci la seva pròpia reflexió sobre el que ens està passant. Però mentre no acceptem que en som tan responsables com els propis dirigents, no canviarà res:si hem arribat fins aquí, ha estat amb el nostre consentiment i en alguns casos col.laboració.