Bé, ja som a l'any nou. I
ara què ? Això és el primer que m'he preguntat aquest matí quan
m'he despertat. He fet una repassada general de com està la
cosa:corrupció, mentides, odis, pors, fam, patiment...en fi, som un
ramat de bens, guiats per un pastor que no es deixa veure. Controlats
per una colla de gossos que en lloc d'atura són de cacera.
No em conformo amb això.
Vull ser una persona lliure convivint amb d'altres persones lliures.
I com és que malgrat la gran quantitat de desitjos de pau, amor,
llibertat, somnis, il.lusions...que he rebut, la cosa està així?
Fem pagar la culpa als
governants, als bancs i als grans monopolis multinacionals de tot el
que està passant. Tan poca cosa som que menys d'un 1 per cent de la
població ens fa ballar la seva música a la resta ?
Sempre he estat del parer
que si fas culpable a l'altre del que et passa a tu, no pots
controlar ni canviar res. Si pel contrari et fas responsable de la
teva vida, dels teus errors i dels teus mals, possiblement te'n
surtis, probablement et dirigeixis cap allà on vols ( si prèviament
ho saps, és clar).
Tot aquests pensaments que
fluïen del meu cap en aquella hora que sembla que tot estigui
adormit, tret de la intuició, em feien adonar que si tenim el que
tenim és perquè ho permetem. Que els que semblen bellugar els fils
són com naltros amb les mateixes misèries i glòries que naltros.Si tenim el que tenim és perquè hem perdut la capacitat d'imaginar, somniar i crear. Hem perdut la consciència de persones amb harmonia amb l'univers. Hem delegat el nostre poder a persones, com naltros, que també ho han perdut. Ens hem deixat enlluernar i portar per bocins de matèria innecessària que hem situat per damunt de les nostres prioritats. Ens hem deixat dirigir en un món irreal que ha aconseguit empresonar-nos en la realitat.
Cal doncs començar
a establir els valors reals, desmuntar individualment el miratge, responsabilitzar-nos de les nostres vides, no deixar a mans d'altri
la nostra evolució com a persones i actuar amb coherència
individualment i col.lectiva.
I si provem d' endegar el que el nostre
gran Salvador deia (malgrat que el contexte pel que ho deia és un altre)?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Comentari:
ResponEliminaNingú ha de delegar el destí de les seves vides. Delegar és perdre la llibertat i caure en l'angoixa ,la depressió i l'ansietat.
Hem de crear la nostra pròpia Realitat per a ser lliures.
No podem viure el nostre destí des de formes -pensament heretades. Des de l'arquetipus que es transmet pels nostres gens.