Persones molt estimades
per mi han mort a causa del càncer. El fet que aquesta Marató es
faci en aquest nom ja em fa sentir solidària. Però al mateix temps,
sento vergonya, impotència i tristor quan veig que es demanem fons
per aquesta causa, només avui. Quan l'aportació que hi puguem fer
avui i els anys vinents no és res, respecte a la que deixem de fer,
quan acceptem que les nostres altres aportacions - a través dels
nostres impostos i contribucions al bé públic - es desviin cap a
coses més banals.I, pitjor encara, que ens les deixem robar sense
fer res per a aturar-ho.
Voldria que tots
prenguéssim consciència de que no hem de permetre que els diners
recollits entre tots nosaltres, batejat pressupost general, es
destini a coses diferents de les que com a poble volem.
Si col.laborem amb la
Marató és perquè entenem que és un tema que hem de tractar com a
grup, com a poble. Per tant no podem deixar que retallin a la
investigació, al tractament, a la rehabilitació, a la prevenció, a
tot el que se'n derivi del càncer. Hem de dir-los prou.
No ens conformem amb fer
avui l'aportació per la Marató. Fem-la cada dia dient: prou
retallar. Entre tots tenim molta força. Fem l'altra Marató!
Sí, fem aquesta, però també l'altra Marató, cosineta. Petonss!!
ResponEliminaSònia P.