Consciència

Es fa difícil viure, o sobreviure perquè més aviat és això, amb la dignitat que correspondria a un ser humà. El meu cap no entèn com malgrat els grans avenços tecnològics i mecànics que com a espècie hem assolit, no som encara capaços de compendre que en som un en harmonia amb l'Univers (ja ho feia dir en Quino a la Mafalda “Des de l'arc i les fletxes fins als coets teledirigits ha canviat molt la tecnologia i molt poc les intencions”).

Ara més que mai observo totes les desigualtats, tots els desequilibris, totes les injustícies socials i veig com poc a poc anem cap a l'extinció. Si, l'extinció del ser humà evolucionat. M'ha costat compendre (perquè això no s'entèn, es comprèn i prou) que l'home/dona som quelcom més que els nostres atributs materials, la nostra organització social o les nostres creences malgrat que, tot això, és un bon instrument per a mesurar el nivell de consciència. I ens esforcem una vegada i un altra en millorar (amb els criteris actuals del que significa millora) tots aquests farciments que més que ajudar-nos a anar cap endevant ens enquisten en un model que no ens portarà enlloc, o si més no a la fractura d'aquesta comunió òptima amb tots els sers vius i amb la terra.

Sovint intento esbrinar quin camí hauríem de seguir per a pendre consciència (i quan dic aquesta paraula ho heu d'entendre com a un concepte intuitiu entre totes les definicions que es poden trobar en més de 20 segles). No he trobat en cap bibliografia ni en cap tractat res que m'indiqui un camí de ruta. Està tot per a fer, no es tracta de reformar res. Es tracta de canviar-ho radicalment tot. Falta una revolució, potser no serà una revolució com les que coneixem, però si que suposarà la integració d'una nova consciència en la que no existirà una divisió de persones per sexe, ni per religió, ni per estat civil, ni per professió....ni per cap grup que signifiqui separar. Una consciència que respecti a la terra com a casa de tots i per a tots.

Confio amb les generacions que vénen. La nostra generació, si ens hi posem ara, obrirà camí però no podrà consolidar valors perquè estem massa encrostats en creences i models falsos. Estem inundats de desinformació i incultura, de manca de respecte cap a la terra i cap a nosaltros mateixos.

I tot això és possible si avui comencem a obrir els ulls i veiem, des d'una òptica realista i crítica, el món. I poc a poc anirem caminant cap a una veritable consciència....

Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

Caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.