Els de baix vam perdre

Jo m’he estat llegint els diferents diaris nacionals, estatals i internacionals. M’he quedat trista després de l’alegria d’ahir. En primer lloc dir que em sento profundament esperançada en aconseguir la sobirania com a poble. Aquesta riuada no l’atura ningú. Potser costarà 8 anys més declarar l’estat català, però acabarà essent: Fet impensable fa tan sols 10 anys, i no en parlem de l’època en que jo cantava el Cara el Sol, els dilluns, aixecant la bandera espanyola al col·legi dels Guiamets.

Llegint els diaris de casa queda clar que la majoria absoluta, tal com s’han d’interpretar els resultats, la tenen els partits que defensen la independència. Si llegim els estatals, els mateixos resultats, són un verdader fracàs perquè no s’ha aconseguit la meitat dels vots que reclamen un estat propi -està clar que en aquest cas, comptabilitzen als de Catalunya si Que es Pot com a que no volen la independència-. Per últim ,llegint els diaris internacionals te n’adones que també fan la valoració només en clau independentista. I això és el que m’entristeix.

Ahir companyes va guanyar el vot conservador i de dretes el que no es planteja que el sistema social que regeix és un atac constant i dirigit a les persones de baix. Que no es planteja que el sistema capitalista s’ha d’enderrocar i no engreixar-se amb el neoliberalisme que ens imposen per arreu. Cap diari dels que he llegit, cap crític dels que he escoltat, cap polític dels que es considera regenerador ni cap dels que es disfressen d’esquerra ho han interpretat:en el fons, tots són mercenaris d’aquest sistema neoliberal al que estem entestats a defensar. 

Només la CUP i Catalunya si Que es Pot (CSQP)defensen a les persones. Només aquestes dos formacions es plantegen els canvis de model. La CUP des de la revolució (la dels nous temps amb educació, cultura i pau) i les de CSQP amb reformes progressistes (que fins ara han resultat ser inútils).

Jo vaig votar la CUP perquè crec que Catalunya ha de ser un estat més al món, però no per a tancar fronteres sinó per a ser model -no només europeu sinó mundial- de que un altre món és possible. I demano als de la CUP, que he votat perquè me’n sento, que no donin recolzament a cap projecte que no contempli un canvi a aquest model social. Llavors entendré que si que hem guanyat.