Centre d'acolliment infantil:camp de concentració per a nens pobres.

La Salut el Negoci de la vida és un documental de SICOM (SICOM, Solidaritat i Comunicació,és una associació sense ànim de lucre fundada l’any 1995, dedicada a fomentar el periodisme responsable, crític i independent però no neutral; fer emergir informacions que dels poders volen ocultar, manipular o tergiversar, treballar en favor de la transparència, fomentar el debat democràtic i el pensament crític sobre els temes que (pre) ocupen la ciutadania i reflexionar sobre aquelles qüestions que determinaran el futur de tots plegats.

La seva tasca basada en la sensibilització i activisme social, té un component audiovisual bàsic: SICOM TV.)

Podeu entrar a la seva pàgina web i veure els documentals sobre la corrupció i el desmantellament de la cosa pública: http://sicom.cat/cat/

En el passi d'aquest documental a Tarragona a l'antiga Audiència, en la qual vaig tenir el plaer de compartir Taula Rodona amb Pep Cabayol, director del documental i membre actiu de SICOM es va fer una denúncia pública de la política discriminatòria i absurda que practica la Generalitat amb les famílies pobres. Les famílies pobres que van a demanar ajut a Benestar Social són amenaçades amb prendre'ls-hi els fills menors (i no és una amenaça perquè en molts casos els hi prenen). Sembla ser que hi han més de 100 nens que els han pres de les seves famílies per raons de pobresa (al documental en surten casos). Aquests nens que són arrancats de les seves famílies entren als CAI (Centre d'acolliment infantil) i per cada nen i dia la Generalitat paga(tots paguem) de 100 a 150 euros. Se n'adoneu de la barbaritat? Un nen en un centre d'acollida ens costa als ciutadans més de 3000 euros mensuals. Les famílies que van a demanar ajut amb la meitat del que paguem per un nen al CAI se'n sortirien. Que estem fem? Qui ho ha d'aturar això?.

Algun Ajuntament de l'àrea metropolitana ha aprovat en un Ple que no es separaria cap nen de la seva família per motius de pobresa. D'una forma u altra és un document on es fa visible la realitat del que està passant.

Aquí, un altre cop, crec que és a nivell individual que hem d'actuar. Com pot un treballador de Benestar Social acatar una norma així (norma que per altra banda no està regulada per escrit). Per què no desobeeixen i denuncien aquestes situacions en lloc de fomentar-les i produir-les?.

Només volia que ho sabéssiu i d'una forma o altra, aturar el que hem sembla una de les barbaritats més grans.

Dret a decidir, què?

Arriba un moment que t'atipes de tanta indecència, tanta injustícia, tan lladronici i tanta poca vergonya. És tanta la indignació que em produeix el que està passant que no sé si arremetre envers els més de 5000 càrrecs entre polítics i homes de confiança o entre els milions que es deixen prendre tot el que els nostres avis van aconseguir amb sang, suor i llàgrimes.

Fa dos anys que només sento bestieses a favor o en contra del dret a decidir. Mentre nosaltres ens perdem en llargues i estèrils xerrades sobre el tema alguns(molt pocs) ho estan decidint tot. Perquè el DRET A DECIDIR l'hem d'exercir tots nosaltres i l'hem d'exigir perquè els drets no es pidolen es prenen.

El que m'ha quedat clar és quins polítics estan, al menys de boca, a favor del dret a decidir i quins no. Fins ara els únics que m'han demostrat que estan a favor del dret a decidir són els que estan al Parlament en nom de les CUPs. Perquè el Dret a Decidir no és només aquell que té un poble respecte on posar les seves fronteres sinó el Dret a decidir com volem els bancs, com volem que sigui la sanitat, com volem que sigui l'educació, com volem que siguin els serveis públics, qui volem que gestioni els recursos naturals(no oblidem que l'aigua, el vent, el petroli, la fusta,... el planeta és de tots).

I tot just ahir, em vaig assabentar que l'antiga Caixa Tarragona (que era pública) després de passar a ser Catalunya Caixa(mentre tots nosaltres pagàvem milions als desgraciats que van esfondrar la cosa nostra, entre ells al Narcís Serra) i després, per acord dels psicòpates passà a ser BancCaixa....finalment és BBV. Osti tu, a mi ningú em va preguntar mai on posaven els 4 xavos que em pensava que eren meus. Això també és Dret a Decidir. Segurament em direu canvia de Caixa i probablement tingueu raó. Però també hauré de canviar de sistema sanitari, de sistema educatiu, d'empresa de trens, d'empresa de llum, de Registre Civil(que també serà privat), de moment de companyia d'aigua no cal perquè és de l'ajuntament....i així una llarga llista de serveis.

Per tan, abans de decidir quin estat-banc em robarà, m'esclavitzarà i em martiritzarà fins a la mort vull decidir quin tipus d'estat vull. I ho dic jo, que la primera cançó que vaig cantar va ser No volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat. Volem, volem,volem, volem la independència....i el final el canviaria per: Fotre fora el capital.

Encara no n'hi ha prou per saltar de la línia de confort(que malgrat el nom només ens porta desgràcies) a la línia de la llibertat, l'evolució i la maduresa humana ?

VISC+ un altre Programa enganyifa !!!!

El govern aprova el projecte VISC+ per tal de posar tota la informació sanitària a disposició dels ciutadans, de la recerca i de les empreses.

El govern de la Generalitat de Catalunya, com sempre precursora a l’Estat espanyol de vendre als seus ciutadans, ha aprovat fa gairebé un mes, una norma per la qual tota la informació sanitària (confidencial i protegida, fins ara, per la Llei) pugui ser cedida amb la finalitat de:

-millorar els registres.

-unificar les bases de dades de totes les empreses que es dediquin a la sanitat- per tal de facilitar l’accés dels usuaris- .

-permetre l’accés per la recerca.

En principi sembla una mesura sense importància, fins hi tot podríem dir que és una bona mesura agrupar totes les dades al BigData(gran base de dades que s'està configurant a nivell mundial per una empresa privada). Amb això permetrem evolucionar la ciència i ajudar en aquelles malalties amb poca prevalença. Quants més casos documentats tinguem, més possibilitats també d’estudiar els tractaments i mesures preventives. També és veritat que qualsevol ciutadà podrà anar arreu del món:disposaran de les seves dades sanitàries...fins aquí em sembla correcte.

Si observem la progressiva destrucció del servei sanitari públic a base de regalar-lo i cedir-lo a empreses privades (en les quals, per cert, ens trobem tots els ex polítics formant part de les societats accionistes:allò que coneixem com la porta giratòria), veurem que no hi ha altra voluntat que fer de la sanitat un gran negoci. Perquè la sanitat passi de ser una estructura de base solidària, que hem estat pagant entre tots i afavoreixi a tots i cadascú de nosaltres, a ser una estructura rendible, dit més clarament passi a ser un negoci, necessiten les dades dels usuaris. Una mútua privada si vol tenir benefici(i aquesta és la seva missió) no pot agafar mutualistes massa cascats sanitàriament ni que tinguin gaires malalties ni que necessitin gaires cures....això seria inviable. La única manera de controlar el bon estat salut, és disposar de les dades sanitàries.

Al mateix temps, podran disposar de les dades els bancs, les asseguradores, qualsevol departament de recursos humans....i un llarg de companyies privades perquè les mútues formen part de hòldings amb aquests tipus d'empreses. 

Encara no s'ha determinat quin tipus de control s'establirà...ja s'ho podeu pensar. S' imagineu el que comporta tot això?

No és Ciència Ficció.

En aquestes alçades de la pel·lícula no crec que ningú em prengui per boja. Com diu el Mojamet Jordi- al programa de la Competència-:se’ns pixen a la cara i diuen que plou. Ara ja sabeu el què. Jo per si un cas em sumaré a alguna campanya perquè les meves dades no passin a mans de cap empresa privada....i vosaltres....el que més us convingui.