Des de l'any 1990 a Catalunya es va
optar per un model sanitari eficient on primés l'accessibilitat, la
proximitat i el control ciutadà. Per la qual cosa es va dibuixar en
el territori un mapa de Centres de Salut d'Atenció Primària on a
més de fer el seguiment dels crònics, iniciar programes de
prevenció de la salut (Programa del nen sa, salut a l'escola,
bucodental, cuidar al cuidador, atenció domiciliària de seguiment i
urgent, Diabetes, Hipertensió, Dislipèmies, Tabaquisme...) es va optar per resoldre les urgències des dels centres
d'atenció primària com a referents de la població.
En aquests moments de desmantellament
del servei sanitari públic i universal (no per manca de recursos)
per implantar un sistema que afavoreixi al negoci privat ( la majoria
de negocis sanitaris tenen com a directius als mateixos polítics o
familiars) estan tancant les urgències a l'atenció primària. Al
mateix temps treuen recursos dels programes, abans esmentats, amb
l'objectiu de fer-los desaparèixer. La situació és greu:en poc
temps ens trobarem amb els hospitals totalment col.lapsats de
procesos que es poden resoldre al costat de casa i llistes d'espera
d'especialistes inacabables.
Això abocarà, en un termini curt, a
que la població pagarà una mútua o pagarà les visites si vol
resoldre en un temps recomanable els seus problemes de salut. No cal
ni dir que si la prevenció de la salut no es fa,tornarem a tenir
els mateixos problemes sanitaris totalment evitables, com quan fa 30
anys.
Podem aturar-ho. Com ? Donant
recolzament a totes les iniciatives per paralitzar el
procés:manifestacions, concentracions, recollida de signatures.
Està a les nostres mans continuar
gaudint d'un sistema sanitari solidari i excel.lent.
Companys i companyes
ResponEliminaEl temps de les paraules i manifestacions ja ha passat, ara s'imposa el passar a la acció, com, doncs rebel•lant-nos contra el sistema i plantant cara d’una punyetera vegada. Som persones no mercaderies, i el que no podem permetre es que a principis del segle XXI, ens vulguin portar cap a la sanitat de principis del segle XX.
A les hores, de que haurà servit als nostres antecessors la lluita que van portar a terme per conquerir tot el que ara en estant arravatant.
Es hora de posar-se les piles, i si son super alcalines molt millor.
Alfred
Hola guerrilleres/rs:
ResponEliminaSigui per la raó que sigui ( Brussel.les, Espanya, Catalunya ), que tots i totes sabem, el sistema públic patirà retallades. És necessari augmentar el nivell de concienciació social.
El que no necessita servei mèdic ho veu d'una manera i el que el necessita li falla l'energia.
Fins ara, una part dels sanitaris, una part del funcionariat i els iaio-flautes són els que donen la cara.
Penso que s'han d'elaborar noves estratègies on la gent participi en les decisions que els hi afecten.PARTICIPACIÓ CIUTADANA és la clau.
Sense això el ramat es dispersa i els poders passaran la pilota a la privada, tot dient que el sistema sanitari funciona.
Per arribar a paralitzar el país, que és l'únic que els hi farà mal, cal concienciar el poble fent-lo participar.
Participar no vol dir només fent assemblees, sinó prenent decisions. Ah i això sí, la revolució comença per un mateix.
Lluita, lluita i lluita!!!
Carles del Priorat