EMATSA: Tolerància zero

Casualment, vaig arribar a l'edifici que EMATSA té a St. Pere i St. Pau. Em vaig quedar contemplant una obra megalòmana pròpia dels estats autoritaris i les dictadures. En front vaig contemplar l'austeritat i la precarietat de La Muntanyeta. Em va sorprendre tant el contrast que no he pogut per menys de documentar-me sobre els dos edificis. A la següent fotografia podem apreciar a l'esquerra La Muntanyeta i a la dreta EMATSA.

La Muntanyeta és un centre de dia i al mateix temps residència de persones amb paràlisi cerebral i d'altres minusvàlues. Es va construir amb l'aportació de famílies amb persones amb aquest problema. Amb el temps la Generalitat de Catalunya va fer-hi aportacions. Ara, amb les retallades també se l' ha retallat i ha calgut que les famílies facin aportacions extraordinàries. El voluntariat és essencial, massa sovint, perquè es facin activitats i qui ho coneix em diu que és meravellós veure amb quina estima, afecte i alegria hi participen les famílies. (Fotografia: a l'esquerra EMATSA i a la dreta La Muntanyeta)

 

L'edifici d'EMATSA construït en el lloc més elevat, enfront gairebé de la Muntanyeta, està finançat amb els diners que totes les tarragonines i tarragonins paguen per l'Ús de l'aigua. Damunt una immensa muntanya de ciment s'eleva una torre de fusta i vidre que, segons refereixen els qui hi treballen, la despesa en aire condicionat per a refrigerar-lo a l'estiu i escalfar-lo a l'hivern és insostenible. Molt probablement els menys afavorits de La Muntanyeta no disposen de la mateixa temperatura.

Ara fa uns dies, he trobat en un recull de premsa, que la química DOW va fer una donació de gespa a la Muntanyeta. No és massa superfície comparat amb tot l'encatifat de gespa que hi ha al voltant del Mausoleu de l'Ematsa. Suposo que seria insostenible per l'economia de les famílies mantenir la mateixa superfície que la que estan pagant totes les tarragonines i tarragonins. A més que sembla incoherent que una empresa d'aigua malbarati aquest recurs d'aquesta manera.

Em fa mal l'ànima de veure aquest disbarat. I més encara de veure que la ciutat de Tarragona permet que amb els seus diners es facin aquests edificis faraònics mostrant tota la seva luxúria davant un centre on hi tenen cabuda els més febles i on cada dia de l'any les famílies que hi acudeixen han de tancar els ulls, suposo per a no indignar-se davant tanta sobèrbia.

Tarragonins i Tarragonines amb els diners que us roben, per l’ús d'un aigua que és de tots, estan fent aquests despropòsits. En tot cas els diners que es recapten del poble han de tornar al poble i més a la part més feble. Això si, d'aquí uns segles a l'arqueologia de Tarragona s'inclourà un edifici, símbol de la injustícia social que tots i totes hem permès. No hem de dir res, un altre cop?

Falta de democràcia als col.legis d'infermeria

El passat 21 de març el Col·legi d’infermeria de Tarragona  (en endavant CIT) va convocar eleccions a la Junta. Tot i que només són 8 dies naturals, segons els arcaics estatuts, donat que es va fer en  Setmana Santa, van allargar el termini  fins al dia 2 d’abril. Es van presentar 3 candidatures amb l’esforç que això suposa. Avui ens han enviat un correu als col·legiats que en tenim,  dient que es cancel·len les eleccions. La democràcia  sembla que no és pràctica habitual del CIT.

La col·legiació és obligatòria mentre no es canviï la Llei que està en aquests moments debatent-se al Congrés. La qual cosa fa que aquests col·legis ( cada província en té un) tinguin la clientela assegurada. A més a més del Col·legi de cada província, estem  mantenint un altra estructura a nivell estatal que se’n diu el Consejo General de Enfermeria (es va crear  en una Llei posterior  com a ens unificador i obligatori). Cada col·legiat al CIT  paga trimestralment 58 euros, som  més de 3600 col·legiades (el preu no està unificat i Tarragona és el col·legi més car d’Espanya) de tal manera que els ingressos de CIT són de 900.000 euros anuals. D’aquests gairebé milió d’euros, 280.000 van a parar al Consejo .

Sobre el Consejo vull dir que fa 26 anys que és president el senyor Màximo González Jurado diuen que és perillós, porta cotxe oficial i guardaespatlles. Té la Seu a Madrid. El seu pressupost és de quasi 5 mil milions d’euros, no dóna comptes a ningú i no fa absolutament res per a cap col·legi. La seva única funció és representar a la infermera espanyola arreu del món i se’l veu sovint a la SEU del PP.

El CIT té 2 pisos en propietat un a Tarragona i l’altre a Tortosa, a diferència de la resta de províncies  mantenim 2 seus. Tenim 2 assessores (que entre les 2 s’emporten més de 5.000 euros) i com veieu ni tan sols han sabut assessorar a la Junta de la irregularitat de la convocatòria ( si és que ho era). El CIT no exerceix cap funció que garanteixi la professió d’infermeria ni tan sols evita la intrusió professional. La seva funció consisteix en anar a representar-nos per arreu. La presidenta cobra 2600 euros mensuals, a més de 127 euros per cada assistència. ( assistència vol dir anar a representar  al col·legi a qualsevol acte oficial o no oficial.) en un mes pot arribar a  20 assistències, des de la festa dels bombers, la invitació del Port Aventura o la inauguració d’un bar. La formació que ofereix, de mala qualitat segons refereixen els que hi ha anat, a més s’ha de pagar.

En els rebuts que hem pogut revisar dels contes de l’any passat hi ha un cap de setmana a Terol de varis membres de la Junta ( a pensió complerta, amb quilometratge i 127 euros d’assistència) per anar al sepeli d’un membre de la Junta del Col·legi d’allà. Hi ha un cap de setmana de 3 membres de la Junta i les seves parelles a una casa rural d’una col·legiada, a Porrera. 2 dies a les Termes de Montbrió per a fer la reunió de la Junta.....i així vàries coses difícils de controlar perquè els contes només els pots anar a veure si ho demanes( i si no hi ha algú que ho sap la majoria de les coses no s’entenen).

En l’assemblea anual obligatòria que es va fer l’any passat, per cert molt concorreguda perquè havíem avisat a totes les col·legiades de les pràctiques de la nostra junta, en la qual s’han d’aprovar els pressupostos vençuts i els propers , es va acordar ( després de moltes intervencions) la reducció dels pressupostos, l’austeritat i l’alliberament de pagament de tots els companys a l’atur. Tot i que no estàvem d’acord amb la forma en que s’havia gestionat vam donar un vot de confiança perquè res del que s’havia fet era il·legal només es tractava de falta d’ètica i companyonia amb la quantitat de companys que estan sense feina ( cosa que ja em sembla prou raó per a que se’n vagin i entrin uns altres). Tot això, acompanyat de la dimissió de 3 membres de la Junta malgrat que van dimitir tard, quan ja havien gaudit sobradament dels privilegis, van ser  el prou valentes per a fer-ho, va fer que estiguéssim a l’aguait de les maniobres de la junta (quan mai a la història del CIT havia passat).

La setmana abans de setmana Santa ens convoquen de nou a una Assemblea al mateix temps que convoquen  eleccions. No cal ni dir que res del que s’havia acordat a l’anterior s’havia complert, els pressupostos s’havien excedit, a més havíem perduts  diners que teníem invertits en una empresa i a les companyes aturades se’ls feia pagar la meitat de la quota. Una vegada més sortíem decepcionades de les nostres representants però amb la il·lusió que aquesta vegada podríem fer una candidatura que tingués com a missió netejar el col·legi, donar-li funcions, des burocratitzar-lo i començar el camí pel desmantellament d’un Consejo General imposat, fatxa i corrupte.

Avui tota aquella il.lusió se n’ha anat en orris. Hem estat capaces de muntar 3 candidatures malgrat l’inconvenient de les Festes, hem aconseguit obrir els ulls a la majoria de les col·legiades . Mentre tan elles, les de la Junta de govern,  s’han passat la democràcia per l’arc de triomf i ens deixen en la més absoluta indefensió.

És qüestió de temps cauran elles, cauran els col·legis(com a feudos que són) i caurà el Consejo. Perquè  les infermeres de Tarragona som el prou valentes,  honestes, treballadores i dignes per permetre que mai més una colla d’aprofitades dirigeixin les nostres organitzacions solidàries.