SI i SI

Aquest diumenge aniré a expressar la meva opinió, malgrat el Tribunal Constitucional;pel que sembla hereu de la Santa Inquisició, no només per les seves actuacions sinó perquè estic convençuda que si féssim l'arbre geneològic trobaríem que molts en vénen per línia directa-i oco amb el que dic que per això ja em poden engarjolar, doncs amb la reforma del codi penal aquesta suposició ja és punible. No sé si coneixeu la Reforma del Codi penal de fa no gaires mesos la qual, per cert, tampoc no s'ha debatut al poble que és en definitiva qui ha d'exercir la seva sobirania en quan a les coses que considera delicte i quins càstics s'han d'imposar.

Aniré a marcar SI i SI. Aniré a sumar-me amb els milers de persones que creiem en la democràcia.

Ho faré a contracor perquè em sento obligada a rebelar-me en contra de les castes ràncies d'una castella conqueridora. No perquè m'ho diguin els besnéts dels catalans pactistes amb Castella per a conservar el seu bocí de pastís. No perquè hagin desfigurat el meu entorn d'un groc tret del sindicat vertical. No hi aniré perquè m'empassi la propaganda enganyosa sobre Catalunya que han fet ambdós costats (que al final seuran a la mateixa taula per repartir-se el que hi hagi de profit, com estan fent ara amb el tractat de lliure comerç).

Aniré a dir SI i SI. Malgrat que això sigui posar una frontera més quan el meu ideal fora un món sense fronteres perquè no concibeixo la idea de no poder anar a caminar lliurement per tot el planeta sense que res ni ningú em barri el pas. Cap persona té dret a impedir això a un altra.

Aniré a dipositar el meu SI i SI amb l'esperança que el nostre estat sigui un Laboratori. Un laboratori en el que el poble decideixi el seu camí en tot. En el que els governants siguin els representants reals del poble. En el que tots els recursos naturals estiguin a disposició del poble. En el que els bancs siguin només per a sentar-se(i que siguin de fusta). En el que no hi hagi cap idioma que divideixi. En el que l'únic Déu que es veneri siguin les persones. En el que totes agafem el compromís de caminar com a grup sense que ningú es senti exclòs.

Aniré a cridar SI i SI com a única esperança de canviar-ho tot.

Passi el que passi que sempre sigui el poble que decideixi!!!!