Aquest diumenge aniré a
expressar la meva opinió, malgrat el Tribunal Constitucional;pel que
sembla hereu de la Santa Inquisició, no només per les seves
actuacions sinó perquè estic convençuda que si féssim l'arbre
geneològic trobaríem que molts en vénen per línia directa-i oco
amb el que dic que per això ja em poden engarjolar, doncs amb la
reforma del codi penal aquesta suposició ja és punible. No sé si
coneixeu la Reforma del Codi penal de fa no gaires mesos la qual,
per cert, tampoc no s'ha debatut al poble que és en definitiva qui
ha d'exercir la seva sobirania en quan a les coses que considera
delicte i quins càstics s'han d'imposar.
Aniré a marcar SI i SI.
Aniré a sumar-me amb els milers de persones que creiem en la
democràcia.
Ho faré a contracor
perquè em sento obligada a rebelar-me en contra de les castes
ràncies d'una castella conqueridora. No perquè m'ho diguin els
besnéts dels catalans pactistes amb Castella per a conservar el seu
bocí de pastís. No perquè hagin desfigurat el meu entorn d'un groc
tret del sindicat vertical. No hi aniré perquè m'empassi la
propaganda enganyosa sobre Catalunya que han fet ambdós costats (que
al final seuran a la mateixa taula per repartir-se el que hi hagi de
profit, com estan fent ara amb el tractat de lliure comerç).
Aniré a dir SI i SI.
Malgrat que això sigui posar una frontera més quan el meu ideal
fora un món sense fronteres perquè no concibeixo la idea de no
poder anar a caminar lliurement per tot el planeta sense que res ni
ningú em barri el pas. Cap persona té dret a impedir això a un
altra.
Aniré a dipositar el meu
SI i SI amb l'esperança que el nostre estat sigui un Laboratori. Un
laboratori en el que el poble decideixi el seu camí en tot. En el
que els governants siguin els representants reals del poble. En el
que tots els recursos naturals estiguin a disposició del poble. En
el que els bancs siguin només per a sentar-se(i que siguin de
fusta). En el que no hi hagi cap idioma que divideixi. En el que
l'únic Déu que es veneri siguin les persones. En el que totes
agafem el compromís de caminar com a grup sense que ningú es senti
exclòs.
Aniré a cridar SI i SI
com a única esperança de canviar-ho tot.
Passi el que passi que
sempre sigui el poble que decideixi!!!!
