Feia molt temps que rumiàvem fer un blog...volíem expressar públicament totes aquelles coses que ens semblaven injustes, volíem tenir un espai on contribuir amb els nostres projectes de vida i de món que s'anaven gestant als sopars de Can Cristu.
El nostre grup és petit, de moment. Vam començar fa més de 2 anys sopant en Bertu, en David i jo al menjador,antigament era un estable, de Can Cristu. S'hi afegeix la Irene els caps de setmana i esporàdicament la Gemma jr que amb els seus 20 anys encara està obrint els ulls a aquest món.
Els temes són tan variats com la realitat que ens envolta. De cada tema tenim diverses opinions....mai sabem com s'hauria de canviar per evolucionar d'una manera sostenible, justa i solidària.
Sempre coincidim en 3 coses:hi ha massa gent al món, el sistema que tenim s'ha de canviar-de manera urgent passet a passet, sense aturar-se- i els nostres líders no serveixen.
I evidenment tots tenim clar que el sistema social ha de ser per a que totes les persones visquin dignament, lliure i joiosa, no que visquem per a mantenir el sistema, com està passant ara.
No sabem de quina manera contribuirem:només que algú es posi a pensar llegint aquest blog i comenci a ser dissident amb el sistema i cregui que l'hem de canviar radicalment i sense pendre mal... ja haurà valgut la pena.
Un altre món és possible i necessari.
Gemma.
Moltíssimes felicitats!! Molt bona idea. Tingueu clar que jo seré una fervent seguidora d'aquest bloc. I que no deixaré de posar comentaris en la mesura del que em sigui possible. I més si té aquesta finalitat, fer reflexioanr per un món millor...ho això és el que he entès jo. I més sobretot si està fet per vosaltres, amorets meus!!! Endavant las hachas!!
ResponEliminaSònia
Estimada cosina, t'agraeixo la teva passió, la teva compliciat i la teva incondicionalitat. Segurament tu aportaràs més que nosaltres en aquest objectiu...però entre tots farem que cada vegada siguem més que demanem un canvi social perquè la persona sigui la finalitat del sistema.
ResponEliminaHola!!
ResponEliminaDesprés d'haver tingut converses súper interessants amb les Gemmes, he estat pensant i parlant amb la gent, i m'he adonat d'una cosa que potser us semblarà útil:
Som contradictoris, d’acord. Som víctimes del sistema, sí. No hi ha res a fer, no. No ens agrada com va el món, volem canviar-lo i no sabem com fer-ho, molt bé. La contradicció i el victimisme ens poden servir d'excuses, però no n’hi ha prou amb això per no moure ni un dit. Per què critiquem tant i ens queixem tant si, en el fons, encara que sigui molt en el fons, desitgem ser el que no som (i que no ens agrada!!)? El que voldríem és tenir molts diners i ser d’aquests a qui no els afecta la crisi per a res. No dic que haguem d'aspirar a l'austeritat extrema, ni molt menys, però aquests pensaments adulterats no ens porten enlloc. Si no volem polítics corruptes, ni empreses salvatges, ni banquers ensarronadors, corregim aquestes ganes (inconscients?) de ser burgesos. No cal que ens ho creguem que els diners fan una vida millor. De què ens serviria formar part d'aquesta classe? Aconseguiríem tot allò que no tenim, sí, i potser amb dignitat i amb suor nostra, però volem igualtat, volem justícia? O volem posseir, posició, poder? La solució potser és difícil, però comencem per no perdre el món de vista i per tenir somnis d'igualtat i no de grandesa. Per fer un món millor necessitem un altre tipus de mentalitat i tenir certs principis ben arrelats a la consciència.
M'encanta la vostra iniciativa i espero que tiri milles! Ànims!!
Inka
M agrada la idea cosineta...Que encara que un@ tiri ja cap a la cinquentena sempre és a temps per arreglar el món!. ;-)
ResponEliminaEstic llegint un llibre que podria ser molt interessant com a introduccio per les vostres discussions; "Libertad total" del krishnamurti. Petons