Avui he anat a
Vallbona de les Monges. La meva passió per en Jaume l sempre ha estat, i no sé
perquè, molt gran. Volia veure la tomba de la seva segona dona oficial, la
Violant d’Hongria. Allí està: al costat
de l’altar major; enfront, a l’altra
banda de l’altar, està enterrada la seva filla Sança. I mentre la guia ens explicava que quan més
important era la persona, més a prop l’enterraven
de l’altar major –segons l’antiga creença: les ànimes
arribaven més aviat al cel quan més a prop estaven del lloc sagrat- he llegit la notícia de la sentència del cas Nóos.
En sortir al claustre, no me n'he he pogut estar, he fet una ullada a les xarxes socials.
Verge santíssima! Tot eren exclamacions de sorpresa i ràbia. He esclafit a
riure perquè he pensat que després de segles del mateix, avui a tothom li sorprenia.
El poble de
Vallbona es va crear perquè en un decret del Concili de Trento, es va decidir que no podien haver-hi
convents de monges fora vila. L’abadessa de torn (que també era baronessa) va cedir terrenys i
locals per tal de complir la Norma. El seu objectiu, no era donar casa als desemparats,
simplement era mantenir la condició que
tenien. De pas, va fer un acte benèfic.
En sortir de la
visita, molt recomanable per cert, he anat a fer un cafè al Casal del poble:tenia
moltes ganes d’orinar. Perquè -tot i que et fan pagar l’entrada i complir unes normes- al Covent no hi ha vàter pels visitants: com
sempre, l’administració deixa de complir els requisits que ens demanen a
qualsevol que vulgui tenir un servei públic obert, i cap dels responsables (triats a dit pels que manen) fa gaira cosa per evitar-ho. Suposo que els diners destinats als serveis urinaris, han anat a parar
a qualsevol butxaca de qualsevol parent dels que estan asseguts al nostre
Parlament o al nostre, de moment, Congrés o Senat. Allí, al bar, he fullejat el
diari: un dia qualsevol no m’hagués fixat, com avui, amb el seu contingut. La meitat del diari m’ha
convençut que tots els espanyols van contra nostra, que ens roben i difamen. M’ha
convençut que el govern de la Generalitat lluitarà per aconseguir un referèndum
que ens salvarà dels dolents per obtenir la independència. L’altra meitat la
compartien esports, sobre tot futbol i Barça, i anuncis de sexe. El meu cap ha fet, ràpidament, una associació d’idees:m’estan enganyant, com fa segles han
estat fent amb els pobres. Realment tots els espanyols són tan rucs per creure
el que diuen unes cadenes que gairebé no tenen seguidors? Realment tots els
espanyols van contra nostra, quan la majoria sobreviuen, com molts dels que
vivim aquí? Realment els espanyols estan d’acord amb tant lladronici del govern
central i dels respectius governs autonòmics ? No ha passat res més ...que el
que sempre ens fan llegir aquests diaris subvencionats per un govern o per un altre? En el fons els convé
dividir-nos per un motiu d’identitat patriòtica més que ajuntar-nos pels milers
de motius que tenim en comú.
Qui em coneix sap
que sóc una ferma independentista: des de jove, des de que creia que amb
comunitats petites es podia respectar la cultura i consensuar les decisions que
concernien a tothom.
I encara ho vull ! Però dubto dels qui ens
han de dur a la llibertat del poble. La llibertat d’un
poble passa per poder circular pel país sense que et costi gairebé 100 euros,
només d’autopista, d’una punta a l’altra. La solidaritat d’un poble comença per
no fer fora de les cases a la gent que hi viu pel fet que unes clàusules
abusives - que Europa les considera il·legals- ho han permès. Un poble es forma amb la gent que sent que forma part d’un grup que li dóna la mà quan cau. quan tracta als seus vells
com es mereixen i als seus nens els educa amb igualtat i respecte. Un poble té cura dels malalts amb un sistema sanitari que no serveix per lucre dels que
estan dalt. Un poble vetlla perquè la riquesa del poble no se la quedin els de
sempre mentre n'hi han que passen gana. En un poble lliure l’energia, que és del poble, repercuteix en el benestar i l’economia
del poble. Un poble lliure té uns bons governants , fiables i honestos que vetllen pel seu
poble. Si no es compleixen aquestes condicions no parlem de poble lliure,
parlem de serfs d’uns senyors feudals- abans tenien les terres i ara tenen els serveis-. El lot ha d'anar junt: poble i llibertat.
Fa 43 anys que es morí Franco. I en fa 40 que,
els que ens han d'alliberar com a poble, són els mateixos. Bé, no: han fet fitxatges ( “floreros”
com diu la Gemma Galdon, una de les coses que diu, en les que estic
d’acord).
I tot això, no
significa que no vulgui uns Països Catalans independents. Significa que vull
que no deixem de banda el que importa tant o més: les persones que volem un poble nostre i lliure. Mentre parlem de Referèndum (que
es farà segur) els d’allà i els d’aquí aprofiten per acabar d’emportar-se el
poc que ens queda de públic. I quan ho tinguin tot, i quan dic tot és tot:
sanitat, educació, carreteres, presons, vies, trens, energies, registre de la propietat, registre civil, ...els d’allà, allà i els d’aquí, aquí, ens
posaran la frontera. Divideix i guanyaràs:no hi ha catalans, espanyols,
africans o asiàtics; no vull caure en
aquest parany, hi ha com sempre, PERSONES
riques i pobres. Els que estan dalt sempre hi seran, mentre els hi deixem
els de baix, i faran tot el que calgui per a continuar essent-t’hi.
Vull ser una persona lliure en un país lliure, no vull ser una serva en un estat feudal.
Avui les baronesses
de Vallbona m’han ensenyat la lliçó: van perdre una part de territori i edificis, però van continuar estan dalt !!!
