Era blanca. Barreja de gata milraces i persa. Fins no fa gaire era la reina de la nit. Corria teulades i terrats, patis i carrers. Sovint algun veí em comentava que l'havia vist en algun teulat. Alguna vegada havia marxat de casa i al cap d'una setmana havia tornat com un guerrer ple de ferides.
Aquests darrers mesos no es bellugava gaire de casa. Tenia més de 16 anys i ja l'havíem hagut de portar algun dia al veterinari. Dormia gairebé tot el dia i alguna nit encara miolava perquè li obríssim la porta i se n'anava al carrer a fer de les seves. Tenia un parell de gats que la rondaven i ens feia gràcia perquè ja feia molts anys que l'havíem esterilitzat i encara jugava amb els gats i es deixava muntar. Se'ls veia amics perquè l'esperaven i marxaven bancals avall.
Ens la van portar un dia de Tarragona, l'anomenaven Dama. Nosaltres la vam batejar de nou i la cridàvem Blanqueta, ens semblava un nom massa nobiliari i nosaltres sempre hem sigut republicans. Era feréstega i carinyosa, llesta i juganera .La trobarem a faltar: ha estat un membre més de la nostra família. Ha viscut i compartit amb nosaltres les alegries i les tristors, els dols i les festes.
L'hem trobat morta al mig de la carretera, sense cap signe de violència, semblava dormint. Ha mort al lloc preferit, al mig del carrer, i amb la postura que més còmoda semblava que es trobés. Una veïna ens ha vingut a buscar (tot el poble la coneixia). L’enterrarem a l’hort i així sempre la tindrem aprop.
Suposo que no ens tornarem a veure més Blanqueta. Gràcies per haver compartit amb nosaltres aquest camí i felicitats d'haver pogut viure en un entorn tan bonic com el nostre amb tanta llibertat com si haguessis estat salvatge. I amb tot l'amor, el nostre, que ja saps que tenies.
