El 24 de setembre van detenir al Sr. Amaranto, una
persona coherent, digna i exemplar, en mig d'una sala d'espera de l'hospital Sta.
Tecla de Tarragona, davant d'altres persones, entre d'elles personal que
treballa, per nosaltres, a la sanitat. El van detenir, aplicant el protocol,
unes persones que treballen de mossos d'esquadra. Quan el van detenir no van
tenir en compte que era una persona desesperada pel dolor que fa 6 mesos que
pateix i que pacíficament reclamava un dret com el de ser atès en un temps adequat
a la seva dolència.
Tothom que
ha llegit la notícia ràpidament ha atribuït el fet a la crisi, a les retallades
i sobre tot a l'afany de lucre que se'n deriven i que defensen els nostres
mandataris (no els dic governants perquè no en saben; només saben manar, típic
de les dictadures més esfereïdores). Ràpidament jo vaig pensar el mateix.
Avui
després d'haver conegut el cas amb més objectivitat, després d'haver participat
amb el Grup de salut de Tarragona i després d'haver parlat amb el Sr. Amaranto
he vist les coses des de l'òptica que et dóna ser persona en primer lloc,
exercir d'infermera en el sistema públic català (en el qual el lema de salut és
el que va sorgir del Congrés de metges i biòlegs de Llengua catalana l'any 1977
a Perpinyà: la salut és aquella forma de viure joiosa i solidària) i en
tercer lloc fer d'activista. Després de tot això, ara veig amb claredat que
donada la tendència dels humans a delegar les nostres responsabilitats a
d'altri, fet que ens han anat inculcant des del moment que ens escolaritzen als
3 anys per a domesticar-nos a la seva manera i així deixar dormida la nostra
consciència (d'això ja en parlaré en un altre escrit) només ens deixen fer el paper
que interpretem per al sistema, no el de persones. I davant del dret
inalienable a la salut i a la cura del nostre cos el Sr. Amaranto va exercir de
persona conscient i la resta van interpretar el paper que mana el sistema
oblidant-se per complert que som persones.
Totes
aquelles persones que van permetre la detenció, seguint un protocol que ni tan
sols apliquem a les bèsties, no van exercir el seu paper de persones solidàries
i joioses. Totes, una per una, van fer de còmplices d'un sistema imposat, disfressat
de democràcia que només defensa els interessos dels grups de poder. Aquí no hi
ha culpables de dalt, aquí hi ha consciències dormides, plenes de por i
mancades de crítica que van deixar a un congènere ple de dolor i ferit per la
injustícia, sol. No van venir els que manen a fer la feina bruta, la van fer
persones disfressades de blanc o de blau, persones que segons tinc entès
haurien d'estar al nostre servei.
Des d'aquí
vull fer una crida a totes les persones que van permetre aquesta barbaritat: som
persones i tenim tot el dret de pensar i actuar des l'ètica, el sentit comú, la
justícia i la solidaritat. Els nostres drets estan per damunt d'aquest sistema
brossa. I quan es menysprea, humilia i degrada a un ser humà ens ho estan fent
a tots. Fora la por !!!!
Tenim tots
els mitjans per a rebel·lar-nos i tenim grups de suport a l'abast de tots, és
hora de despertar-nos i començar a EXERCIR DE PERSONES. No ens degradem
aplicant protocols per a justificar l'injustificable.
JUNTS PODEM
!!!!
