Fa un temps que vaig decidir fer un petit galliner. Aquest estiu l'he fet i ara, fa un mes, tinc 3 gallines que em ponen un ou cada dia des de fa una setmana. El galliner és exterior fa 12 m2 i està sota taulada. Les gallines corren,volen,juguen...tenen espai per a fer-ho.Es mengen tot el que em sobra de l'hort (carabassons, cogombres, bledes, síndries, melons,....en fi tot), pa amb segó i gra. Se les veu molt felices.
Estimo les meves gallines. Tot i que de petita a casa ja en teníem, baix al corral, fins ara no me n'he adonat que són animals domesticables, afables, lliures, alegres i amb els instints (de milions d'anys, recordeu que la gallina és de les espècies més antigues del planeta) molt ben disciplinats.
En veure que són tan felices no puc per menys de tenir tristor d'aquelles- milions de gallines- que tenim esclavitzades en gàbies amb un espai tamany foli(21x24 cm, un pam quadrat), sense poder-se moure(ni tan sols aixecar les ales que tan els hi agrada). Amb llum tot el dia. Estressades. Amb pinso hormonat perquè facin ous extra-grossos.
Aquest fet em remou la consciència. No només perquè crec que som el que mengem(crec que està clar) sinó perquè em dol que a l'any 2014 encara no hem après que tots els animals han de ser tractas amb respecte i han de tenir l'opció de viure amb dignitat.
Molts de valtros no tindreu opció a tenir un petit galliner però si que podeu escollir el tipus d'ous que mengeu. Ara al mercat els ous estan codificats pel seu origen:
Aquesta codificació conté una sèrie de dígits i lletres (9AA99999999). El primer dígit ens indica la forma de cria: 0 (zero) és producció ecològica, 1 (u) a l’aire lliure, 2 (dos) a terra en naus i 3 (tres) en gàbies. El segon i el tercer, en lletres (ES per a l'estat espanyol), ens indiquen el país on ha estat produït. El quadígits següents, el municipi, i els tres següents, la identificació pròpia de la granja.rt i el cinquè dígit indiquen la província on està ubicada l’explotació. Els tres següents la identificació pròpia de la granja.
Com veieu fixar-se com s'ha produït l'ou és senzill. No requereix ni de gaire esforç ni de cap gran inversió econòmica. Només és qüestió de voluntat de menjar productes naturals fets per animals feliços i sense aditius hormonats. I voluntat de començar a concienciar-nos que no tot està permès.
