dissabte, 30 d’agost del 2014

NO MARXIS SENSE HORA HI TENS TOT EL DRET

 

L'any passat el grup de salut nacional de la CUP va iniciar la campanya No marxis sense hora, en tens tot el dret. Campanya que va iniciar-se a Tarragona com a alternativa a les llistes d'espera que havien augmentat considerablement a conseqüència de les retallades sanitàries. En poc temps, grups alternatius van sumar-s'hi, avui tenim en actiu grups arreu de Catalunya on hi participen a més de les CUP, sindicats alternatius(CATAC, CGT, COBAS) i plataformes ciutadanes.

Aquesta campanya consisteix en fer complir la normativa vigent (decret del Parlament de Catalunya, 2003) que regula el temps màxim d'espera per a certes intervencions quirúrgiques i proves. La CUP del Priorat, amb seu al Casal Carrasclet de Falset s’ha sumat a aquesta iniciativa.



Com a usuaris de la sanitat pública, tenim dret a un temps màxim de 6 mesos d'espera per a les intervencions quirúrgiques següents:



-Amigdalectomia (OTORRINOLG)

-Cataractes (OFTALMOLOGIA)

-Alliberament del canal carpià (nervi del canell) (TRAUMATO)

-Colecistectomia (extirpació de la vesícula biliar) (CIRURGIA)

-Histerectomia (extirpació de l'úter) (GINECOLOGIA)

-Circumcisió (UROLOGIA

-Prostatectomia (extirpació de la pròstata) (UROLOGIA)

-Herniorràfia femoral (intervenció d'hèrnia inguinal) (CIRURGIA)

-Quist pilonidal (quist del sacre) (CIR)

-Varius (CIRURGIA VASCULAR)

-Artroscòpia (TRAUMATOLOGIA)

-Hàl•lux valg (galindó) (TRAUMA)

-Pròtesi de genoll (TRAUMA)

-Pròtesi de maluc (TRAUMA)



Les proves diagnòstiques(no es consideren les de seguiment o control) que tenen un temps garantit de 90 dies, són:

-Colonoscòpia

-Ecocardiografia

-Ecografia abdominal

-Ecografia ginecològica

-Ecografia urològica

-Electromiograma

-Endoscòpia esofagogàstrica

-Ergometria(prova d’esforç)

-Gammagrafia

-Mamografia

-Ressonància magnètica

-Tomografia axial computada (TAC)

-(120dies )Polisomnografia(per descartar apnea nocturna)



QUÈ S'HA DE FER ?



1.- No marxar sense hora del centre. En el cas que no ens vulguin donar hora demanar un escrit on es comprometin a trucar-te en menys d'una setmana. No hem de tenir ni por ni vergonya de demanar d'una forma correcta allò que per dret ens pertoca.

2.- En cas que no ens hagin donat hora en 10 dies, trucar al telèfons de relacions amb l'usuari del centre on s'hagi originat la visita:



Hospital de Móra: 977 40 18 63



Hospital de Sant Joan de Reus:977 30 84 83



En el cas que tampoc ens donin l'hora en el temps adequat trucar al Departament de Salut Tarragona: 977 22 41 51



En el cas que res d’això funcioni, us podeu posar amb contacte amb alguna persona del Casal Carrasclet de Falset



QUINA ÉS LA VERITAT SOBRE LES LLISTES D'ESPERA?



Fins fa poc la salut es considerava un valor personal i social per damunt de qualsevol poder econòmic o polític, això va fer que arreu dels països democràtics s’establís en les darreres dècades, un sistema sanitari que cobria gairebé totes les necessitats sanitàries de la població. Poc a poc els poders econòmics veuen la salut com el negoci més rendible de tots(de fet avui no hi ha negocis rendibles tret dels energètics, comunicació i sanitat coses les quals és evident que pertanyen al conjunt de la població i no ens els hauríem de deixar prendre). Per a que sigui rendible el negoci cal que hi hagi clients i mentre els serveis sanitaris públics funcionin no els tindran. Això significa que els serveis públics s’han de desmantellar, la manera de fer-ho és:

- Retallant aquests serveis per part del govern(que suposo que ja se n’heu adonat que treballen pel capital i no pel poble).

- Desprestigiant als treballadors públics(mai havia hagut una campanya de desprestigi del funcionari públic com ara, quan en general hi ha un desconeixement de les seves condicions laborals i es posen tots a la mateixa bossa)

- Augmentant les llistes d’espera per a forçar a les persones a utilitzar els serveis privats.

- Anul•lant la Llei d’incompatibilitats i permetre així que els sanitaris de la pública puguin exercir a la privada( Això, sorprenentment -per a mi no-van fer-ho els socialistes quan la Marina Geli era consellera de salut.)

- Fent una llei que permetés la venda i desmantellament de tots els serveis sanitaris(Llei de l’ICS 2008 –tripartit- i Omnibús 2012 CiU i ERC).



Com veieu tots els partits siguin de dretes o esquerres han fomentat que la salut pugui ser un negoci perquè qui mana són els lobis econòmics. Què hi guanyen els polítics ajudant a la privatització de la sanitat ? Diners i prestigi perquè quan privatitzen un servei, als seus consells assessor hi entren els polítics i els seus familiars(exemples d’això en seria les aigües privatitzades de Barcelona-AGBAR- que dins al seu consell hi tenim al Francesc Baltasar i la Imma Maiol d’Iniciativa, curiosament l’ajuntament de Falset ha cedit també per 20 anys la gestió de l’aigua a la filial d’AGBAR, SOREA. O l’Aznar, o el Felipe Gonzàlez o fills del Pujol, el Montilla i la seva senyora...etc, tots ells, en consells assessors d’empreses públiques privatitzades. És allò que en diem portes giratòries). O sense anar més lluny us diria molts casos que coneixeu del Priorat.



Hem d’aconseguir que se’ns respectin els nostres drets com a acte de dignitat individual i col•lectiva. I no permetre de cap de les maneres el desmantellament d’uns serveis i estructures que tan ens va costar d’obtenir.



diumenge, 3 d’agost del 2014

AVUI PARLO DE COSES DE CASA !!!

Sovint, quan faig un escrit, peco d'arrogància o de prepotència perquè suposo que les coses de les quals opino són tal com les veig jo. Els qui em llegiu i em coneixeu sabeu però que parlo des de la meva perspectiva, equivocada o no, sabeu que respecto la resta d'opinions i sabeu que quan veig clar que m'equivoco rectifico i demano disculpes. Es preguntareu perquè faig aquesta intro. Doncs té un motiu i per a mi molt important. Aquesta vegada vull parlar del tarannà d'un poble, del meu poble. Els Guiamets és per a mi el poble més bonic de tots els que he conegut, potser el poble no és l'harmònic que caldria (mai ens hem preocupat de seguir unes normes urbanístiques basades en l'harmonia i l'equilibri) però el seu entorn meravellós supleix amb escreix la manca de bellesa urbanística. La gent dels Guiamets som acollidors, afables i solidaris(malgrat que l'Espinàs en la seva visita va sentenciar que per a dinar als Guiamets es necessitava una recomanació, ara no li passaria que tenim 2 locals per a fer menjars). I podria dir-vos mils de coses bones del meu poble i la seva gent. De fet, sempre he tingut clar, que hi vaig néixer i també m'hi vull morir (oportunitats per a viure en altres llocs les he tingudes i les tinc). El porto al cor i aquí estic.

Però d'un temps ençà em sorprenc d'algunes actituds i comentaris. Com sabeu la senyora Neus Català és filla del poble i ara torna a ser guiametana, fet que ens hauria d'omplir de joia a tots els vilatans. Una persona que va marxar del poble(no hi ha cap família que no tinguin persones que no s'hagin hagut d'anar a buscar la vida fora vila) i que no va poder tornar fins gairebé quan es va morir el Generalísimo(por obra y gracia de Dios, toma la humilitat!) mentre tan la seva lluita en contra de les injustícies, el feixisme i la desigualtat la va portar a viure una de les experiències que mai ningú voldríem ni al pitjor dels enemics....no cal que us expliqui res que ja sabeu ( i més si heu llegit “Un cel de plom” del qual per cert em sento gratament satisfeta perquè anomena a la seva tia- meva padrina Providència que em va fer de besàvia- com a persona d'una grandiositat i bondat immesurables, cosa de la qual en dono fe, la meva mare també es deia Providència per ella). Afortunadament té el reconeixement a nivell internacional com a persona que ha lluitat en contra de tot el que he dit i a favor de la dignitat humana. Els Guiamets ha decidit posar-li el seu nom a un carrer (genial, ja fèiem tard). Doncs aquest fet tan lloable, just i merescut ha despertat comentaris de tot tipus que m'han deixat esgarrifada, parada, sorpresa ,decepcionada, trista....no sé quins adjectius més escriure. Comentaris com: que ha fet la Neus pels Guiamets per a posar-li el nom a un carrer?
Suposo que qui m'estigui llegint es quedarà tan estranyat com jo. Com és possible que hi hagi algú(més de 10, sentits per les meves orelles) que digui això. Em sap greu si s'enfaden però ho havia d'escriure.

Com és possible que aquestes persones no s'hagin plantejat mai que coi van fotre sant Lluís bisbe i sant Fèlix, ja no per Guiamets sinó pel món, i són el nom de dos dels carrers més cèntrics del poble.
Quan no tan sols la Neus sinó tots els guiametans ens mereixeríem que l'avinguda de la carretera es digués el seu nom perquè el carrer més habitat, llarg i transitat del nostre poble ens recordés cada dia als qui hi vivim i als qui hi passen que som un poble compromès amb la justícia i la dignitat humana i quan convé ens arromanguem i anem a cridar pels nostres drets i els dels nostres fills.Això és el que penso i sento.... i he de dir-ho.

I recordar a tots els qui hem llegiu, que aquesta senyorassa hauria de ser un exemple a seguir perquè tal com vénen els temps els amos ens tornaran a sotmetre i a animalitzar tan com els convingui...i més si romanem callats i posem en dubte la valentia dels pocs que tenen les coses clares i no tenen por de plantar cara abans no ens xafin el poc que ens quedi....la nostra DIGNITAT.