Fer un resum de com ha
anat el 22 de març arreu de l'estat espanyol és fàcil. Païr la
poca concurrència de gent i el gran desplegament dels cossos de
seguretat que paguem perquè ens tinguin quiets i controlats, costa
més. De fet res de nou tenint en conte tot el que està passant, tot
el que deixem que passi.
Em sento indignada, no
només pel sistema que estem permeten entre tots, ni amb tots aquells
que estan al cap del davant sinó per la manca de cultura, de
solidaritat i de consciència que considero hauríem de tenir com a
éssers humans. Dissortadament al moment de nàixer ja quedes inclòs
dins una organització social, dins d'una família. Ens costa
acceptar que som lliures i hem d'exercir com a tals. Ens adaptem al
que sigui (mostra d'inteligència segons molts científics) encara
que això suposi l'aniquilació com a persona. Ni tan sols se'ns acut
pensar que res pugui canviar.
En aquest sentit
l'educació que hem rebut i que ara no volem que se'ns retalli, és
com un calçador per a fer-nos acabar d'entrar i creure amb un
sistema disenyat per persones i no per a les persones. Fomentem
l'enveja i la ràbia a aquells intrèpids que no accepten una
autoritat que atenta contra la nostra llibertat i el conformisme i
l'alienació a d'altres. Poques vegades el sistema fomenta
l'autoanàlisi i la reflexió (massa perillós per la continuïtat
d'un sistema imposat) només cal veure que les cadires de pensar de
les escoles quasi sempre estan plenes(encara que precisament no
siguin per a pensar en allò que caldria sinó per a recordar que si
et passes de la ratlla l'autoritat et tallarà les ales). I aquí és
on comença la meva indignació. Aquí és on hauria de començar la
desobediència.
Als nens se'ls ha
d'ensenyar que la terra és de tots, que l'ordre escollit no ha de ser
una premisa indiscutible. Que tothom té dret a sortir de casa seva i
poder donar la volta al món sense que ningú li posi una barrera ni
li demani un passaport ni molt menys li llenci bales de goma al cap
fins a matar-lo. Que si hem de tenir un estat no sigui el de
Maquiavelo amb la finalitat de donar el control d'un poble a algú.
Que sigui un estat per a garantir els drets de les persones.
Suposo que hi han molts
mestres que practiquen la desobediència i enlloc de contenir nens
per a que puguin romandre tranquils a la granja que els li ha tocat
viure estan formant persones, estan despertant consciències. Això
si que és perillós pel sistema. L'única forma d'acabar-ho és
prenent el control total dels sistemes educatius. I això és el que
estan fent. I els resultats són espectaculars.
A la mani de Tarragona, un
exemple similar a d'altres capitals, es podia veure el resultat de la
bona educació que hem ofert a la franja de joves. Es veu que la
dignitat que han après és a acatar el sistema. Perquè sinó no
s'explica que només una minoria, molt minsa, de joventut estava
present. No tenen cap problema ?
I aquí la meva indignació
ja no té límits. Què més ha de passar perquè ens belluguem ?
Suposo que
haurem d'esperar com deia el
Vicent Andrés Estellès a que no puguem més per a poder-ho tot.
