dimarts, 28 de maig del 2013

Defensem un model sanitari excel.lent i solidari !!!

Des de l'any 1990 a Catalunya es va optar per un model sanitari eficient on primés l'accessibilitat, la proximitat i el control ciutadà. Per la qual cosa es va dibuixar en el territori un mapa de Centres de Salut d'Atenció Primària on a més de fer el seguiment dels crònics, iniciar programes de prevenció de la salut (Programa del nen sa, salut a l'escola, bucodental, cuidar al cuidador, atenció domiciliària de seguiment i urgent, Diabetes, Hipertensió, Dislipèmies, Tabaquisme...) es va optar per resoldre les urgències des dels centres d'atenció primària com a referents de la població.

En aquests moments de desmantellament del servei sanitari públic i universal (no per manca de recursos) per implantar un sistema que afavoreixi al negoci privat ( la majoria de negocis sanitaris tenen com a directius als mateixos polítics o familiars) estan tancant les urgències a l'atenció primària. Al mateix temps treuen recursos dels programes, abans esmentats, amb l'objectiu de fer-los desaparèixer. La situació és greu:en poc temps ens trobarem amb els hospitals totalment col.lapsats de procesos que es poden resoldre al costat de casa i llistes d'espera d'especialistes inacabables.

Això abocarà, en un termini curt, a que la població pagarà una mútua o pagarà les visites si vol resoldre en un temps recomanable els seus problemes de salut. No cal ni dir que si la prevenció de la salut no es fa,tornarem a tenir els mateixos problemes sanitaris totalment evitables, com quan fa 30 anys.

Podem aturar-ho. Com ? Donant recolzament a totes les iniciatives per paralitzar el procés:manifestacions, concentracions, recollida de signatures.

Està a les nostres mans continuar gaudint d'un sistema sanitari solidari i excel.lent.

diumenge, 19 de maig del 2013

Gràcies pel regal

Ahir vaig fer 50 anys. Em costa païr el depressa que passa el temps i el poc a poc que evolucionem com a humans.

Els que em coneixeu sabeu que massa sovint opino sense que em demanin opinió (la meva vanitat no té límits). Sabeu que sóc radical en tots aquells principis que considero innegociables. Sabeu que no em fa por dir tot allò que penso on sigui i allà on sigui (a cops de formes políticament incorrectes).

I amb els anys també he anat aprenent (és el que té l'experiència de mig segle) que les persones som quelcom més que les actituts, els títuls, les creences o els seus errors i encerts. Per això a mesura que puc (i creieu-me que ho intento) faig un atac en contra d'aquests atributs (no de les persones). Afortunadament, cada cop més, separem l'EGO dels atributs la qual cosa fa que ens entenguem més com a persones.

Sabeu també, que no em costa demanar disculpes en un intent de rebaixar l'ofensa d'aquests egos esperonats. Malgrat que no canvio l'opinió d'allò que penso fermament.

Ara amb els anys trobo graciós veure que m'ataquen persones ( bé Egos de persones) sense ni tan sols haver tingut un:bon dia amb elles. Però com que la vida són dos dies (i un ja se m'ha escapat) decideixo pendre-m'ho com un afalag  que algú es molesti pels meus comentaris...però m'agradaria més que es molestés en conèixer-me i poder apendre conjuntament.

Us faig un pegar i copiar del regal que em van fer ahir pels meus 50 anys. I francament és el millor regal que em podien fer per a replantejar-me seriosament el tema de les relacions humanes:

    Hola Soc Josep Nàcher, tresorer en funcions del Col·legi d'infermeres i infermers de Tarragona i perjudicat, també com la resta de companys de la junta, de les falses informacions que en el seu dia vas publicar en aquest blog. L'opinió que aquí expressaré, es a nivell personal. Tenim un problema molt important i greu al nostre col·lectiu, i es : PERSONATGES COM TU.Capaç ,d'abocar brossa damunt d'unes persones/"companys"que hem estat treballant molt i be, per la millora professional i els interessos de les infermeres i infermers de la província ,i tot i que ara rectifiques i reconeixes que tot lo publicat era falç, per a mi, l'abast i el greuge d'aquella publicació, es irreparable. el que ara has fet , si tinguessis dignitat,i estimessis la teva professió,ho haguessis fet abans contrastant la informació, que parcial i falsament vas rebre,i evitar embrutar, el bon nom nostre, de tot el col·lectiu i donar esta imatge tan lamentable .Fes t’ho mirar.
    Quien se pica ajos come. Ho diuen els veins.
    Sempre pots escriure tu i aclarir. També em pots portar al jutjat. Però no em coneixes com a persona per a fer afirmacions com les que fas. En cada moment ataco una situació derivada d'uns estatuts, no jutjo persones.
    Vaig estudiar infermeria pel meu gran respecte a les persones no per l'estima a cap títul.
    I avui canviaria algunes dades però em ratifico amb la necessitat d'evolució i canvi dels col.legis.El teu escrit m'ho acaba de confirmar.Salutacions.
    No en gent com tu




divendres, 10 de maig del 2013

Sanitaris:INSUBMISSIÓ


Sembla ser que ja són vàries les persones que han mort a l'Estat Espanyol a conseqüència de les retallades. Alguns d'ells, pel que hem pogut llegir al medis de comunicació alternatius, ha estat per no poder pagar la visita (el cas de la boliviana sense papers a València que denúncia la pàgina web de Derechos sociales). I ho veig greu, molt greu.

Greu perquè el culpable no és EL SISTEMA, és la persona que com a mercenari del sistema, no ha atès com ens marca el codi deontològic. Quan passen coses d'aquestes cal practicar la insubmissió.

Fins no fa gaire molts ginecòlegs practicaven la insubmissió perquè creien que l'avortament era un assassinat (la Llei permetia l'avortament en casos i el sistema públic de salut tenia que practicar-lo) i no els passava res. Eren valents de desobeïr les Lleis però malgrat tot, ho feien. Ara em pregunto on és aquest valentia? On és el civisme? On és la humanitat?

En endavant això serà més freqüent encara. A més dels emigrants sense papers també tindrem als aturats que no tenen l'ajuda, als majors de 26 que no hagin treballat i així un seguit de persones que aniran quedant excloses del sistema sanitari públic que paguem entre els pocs que treballem.

Aquí no hi ha Llei que valgui, aquí només hi han persones i vides que són valuoses. Penso practicar la insubmissió i recomano a tots aquells que hagin escollit estudiar i treballar en alguna professió sanitària que facin el mateix. Ens van ensenyar a ajudar i a tenir cura de les persones, no al contrari.

Si tots fem el mateix, la Llei s'haurà de canviar perquè les Lleis han de reflectir la voluntat d'un poble i no la dels que governen.

dimecres, 8 de maig del 2013

Falta de democràcia II

Mai un escrit del blog de Can Cristu havia estat tan llegit com el de la Falta de democràcia als col.legis d'infermeria. Més de mil entrades es van registrar. Tampoc van faltar comentaris. Avui , després de la meva visita al Col.legi de Tarragona amb  la comprovació d'algunes dades que vaig posar a l'article i després de tenir la certesa que es faran les eleccions el dia 12 de juny, ja s'han proclamat les candidatures, em veig amb l'obligació moral de tornar a escriure sobre el tema.

Em van atendre les assessores, les quals no cobren entre les 2, ni de bon tros els 5000 euros que vaig posar (segons ens va informar l'antiga tressorera en una de les seves xerrades informatives informals que feia en haver dimitit, amb els apunts d'un trosset de paper que portava com a comprovant de les seves dades). Com a professionals em van semblar magnífiques (tot hi que mai ho havia dubtat) i voldria des d'aquest escrit demananr-los-hi disculpes perquè entenc que es podien sentir ofeses segons el sentit en que es llegia el meu escrit.

Vull dir que l'Elena Blasco i jo hem estat les úniques que hem anat a comprovar dades, actes, comptes. Fort, si tenim en conte que som més de 3500 col.legiades.

Vaig estar llegint les actes de les reunions. Vaig poder veure amb els meus propis ulls els números d'algunes despeses. I de tot allò que dubtava, em van donar una explicació ben comprensible les assessores, que tan una com l'altra em van semblar objectives i clares tal com correspon a feines que depenen de diferents governs.

Em va sorpendre l'Acta de la reunió Extraordinària on es vota si es vol readmetre a la Tresorera que feia poc havia plegat (es veu que tot hi que a nosaltres ens explicava de les irregularitats del Col.legi, la seva pretensió era tornar a entrar després d'alguna rabieta que devia tenir amb algú) en la qual per unanimitat va sortir que no (curiosament ara una de les que estava a la junta en aquesta votació, es torna a presentar amb la candidatura amb la tresorera dimitida, que no va defensar l'any passat. Ves per on el que són les coses.).

Vaig poder comprovar que el preu de les assistències era exactament el mateix que el de les anteriors Juntes amb la cosa que ara al aplicar-los el 42% els quedava més reduït que quan se'ls aplicava els 35% ( també ho vull ressaltar perquè les persones que havien estat en d'altres juntes sabien perfectament que elles havien cobrat el mateix, o més si tenim en conte la reducció del IRPF i ens feien creure que es sorprenien).

Vaig poder comprobar que els diners que s'havien perdut de les inversions desastroses que s'havien fet, venien de les antigues Juntes i que la Junta actual va poder salvar, en gran part, al no continuar amb aquests jocs (és curiós si tenim en conte que en la mateixa candidatura que es presenten 2 de les dessertores també es presenta un infermera que havia format part d'aquestes juntes tan financerament poc afinades.).

Em vaig quedar sorpresa de veure que moltes de les coses de les quals ens vam queixar obertament a les 2 assemblees multitudinàries, venien de la gestió de les antigues Juntes i l'actual presidenta no va ser prou eficaç al plantejar-les. Suposo que davant la cridòria incontrolada de totes nosaltres era bastant difícil plantejar gaires coses entenedores.

També em vaig quedar paralitazada al llegir la carta que envia la candidatura de la Cristina Díez, en la fallida convocatòria d'eleccions, al Consell Català d'Infermeria i al Col.legi demanant l'exclusió de les altres candidatures per estar presentades fora de termini (volia l'autoproclamació) i també vaig llegir la resposta del consell i de l'Assessoria d'aquest col.legi, contundent i clara. Això em va fer entendre la cancel.ació (que no hagués estat necessària) perquè els poders fàctics de la nostra professió encara són vius.

De la resta, no només em ratifico sinó que afegeixo que mentre no es canviin els estatuts (arcaics, desfassats i en alguns casos caldria veure si compleixen la legalitat) qualsevol altra Junta que entri podrà caure amb els mateixos, per mi, errors.

I en aquestes eleccions, sembla ser que hi hauran 3 candidatures, només demanaria que guanyés l'aigua fresca, gent que no ha estat mai en cap Junta ni en cap Direcció  ( aquestes ja han tingut més de 30 anys per a arreglar les coses i mireu com les han deixat) per a aconseguir que aquest col.legi arribi a ser d'adscripció voluntària deslligat del Consejo i que tingui tan de contingut social i professional que faci que ens col.legiem per convenciment i no per obligació.

Col.legues hem d'anar a votar si volem que hi hagi algun canvi i hem de participar en la contrucció del nostre futur. Hem d'estar presents activament en aquesta Societat tan malmesa, com a col.lectiu que lideri un canvi cap a la solidaritat i l'autocura i això ho sabem fer millor que ningú.

Salut i Sort.